dijous, 30 d’agost del 2007

Forat negre i calurós al mes d'agost !

Agost del 2007. Kim, Surfista (o sigui Tino) i Rutx amb el Tucson (i una pedra clavada al neumàtic...)

Sabiem que hi hauria poca aigua pero confiavem en que les pluges abundants de feia pocs dies haguessin omplert els pous... i més sec que el Kalahari !!!

La pixadeta d'aigua es filtrava al primer gorg, apareixia al quart i es tornava a filtrar. La majoria de recepcions estaven seques i quan els gorgs tenien aigua era gris i estancadota. O sigui que vam dedicar la jornada a practicar ràpels i maniobres de cordes. Tot i que vam poder fer un saltet d'un metre al final del barranc arriscant els genolls i el culet...
_











dimecres, 29 d’agost del 2007

CORSICA CANYONS

Agost del 2007. El tete i la teta, o el que és el mateix, el Marià i l'Eli hem anat de acances a Còrsega, on hem pogut fer alguns barrancs

RUISSEAU DE VIOLA

El primer barranc que vam fer és el Viola, està a prop d'un llogarret anomenat Lainosa. No pensàvem trobar a ningú perquè no és massa conegut, però... ens vam trobar un grup d'uns 15 escoltes que anaven amb un guia ...

L'aproximació és per un sender molt marcat i còmode. L'accés al barranc és molt clar.

El barranc és curtet i té una zona amb unes formacions a la roca molt boniques. . .

L'última cascada és de 50 metres. Els primers metres es pot anar pel costat perquè hi ha poca inclinació per un passamà, i després queda un ràpel d'uns 30 metres que és molt esglaonat.

El retorn és per dins del riu fins a trobar-nos el pont per on hem passat anteriorment per anar a buscar el camí.

Després vam anar a la platja de Nonza, on vam dinar i ens vam banyar plàcidament.

RUISSEAU DE CHJUVONU

El segon barranc que vam fer és a prop del poble de Cargiaca. És curiós perquè tant el camí d'accés com el de retorn surten del costat de dues tombes distanciades un quilòmetre i mig per la carretera.

Tots dos camins estan en bastant mal estat, són dos desprendiments de terra important i gairebé t'has d'agafar amb les dents tan per baixar al riu com per pujar.

Cal dir que quan arribes al riu has de caminar-hi una mitja hora ben bona, això va ser esgotador, però després el barranc és maco i està ben format. En una cascada de 22 metres se'ns va enredar una corda entre les roques i el Marià va lluitar dur per treu-re-la. Buf! Ja pensàvem que l'hauríem de tallar...

S'acaba el barranc en una poça on es troben alguns cotxes en ferralla. Sort, per això, que el Marià va baixar pel camí de retorn a posar una gran fita al costat dret del riu, perquè gaire impressió de sortida no feia.








RUISSEAU DE BARACI

Des de Propiano i passada la població de Martini trobem els banys de Baraci, on molta gent va a banyar-se al riu. És un barranc molt agrait d'accés i retorn molt curtets i molt disfruton. És d'aquells que podríem fer dos cops seguits. Només vam topar amb una agència que portava unes 20 persones, per sort els vam poder passar en un ràpel on hi havia dues instal·lacions, però amb la recança que potser es podria haver saltat...

Les agències tenien muntat passamans i tirolines per baixar més ràpid.

En aquest barranc hi ha un tobogan molt catxondu de 10 metres.






RUISSEAU DE PURCARACCIA

Aquest barranc està a la carretera del coll de Bavella. Perd una mica el seu encant perquè es pot esquivar tot, doncs el camí d'accés és just per la riba esquerra.

El barranc té uns tobogans divertits però lights i dues cascades d'uns 40 metres. Vam baixar entremig de dues agències, el guia d'una d'elles se'l veia molt professional, doncs era ni més ni menys que en Jean Paul Quilcy.

Ho lamentem, però a partir d'aquí no hi ha fotografies, se'ns va fer malbé l'òptica de la càmara.

RUISSEAU DE LA VACCA

El pàrquing és molt a prop del barranc anterior. Vam veure una peli molt entretinguda al cotxe mentre esperàvem que escampés la pluja, però... no hi va haver sort. No el vam poder fer!

RUISSEAU DE RICHJUSA

Altrament anoment barranc de Cardiccia. Decididament vam anar a una altra zona, també feia mal temps...

Baixant del poble de Bucugnà cap al riu Gravona hi ha el pàrquing d'aquest barranc. Vam esperar mirant una películeta dues hores fins que... per fi es va obrir el dia!! Ens vam preparar i vam sortir disparats a fer-lo. Una aproximació d'ascens de 45 minuts molt agraida, una aigua transparent i turquesa fantàstica, i un encadenament de tobogans i saltirons que ens van deixar perplexes... De ràpels obligats un parell o tres. De retorn un quart d'hora per un sender i... aquí s'acaba el nostre relat:-)