Blog de Barrancs de la UEC de Barcelona

Sant Joan 2010

2010-11-08T20:39:00.005+01:00

Vam anar a la inauguració del càmping Fang Aventura (Esponellà) i a celebrar la festa de Sant Joan.

Les Canals (Sadernes) i el Llech van ser els barrancs que vam fer. Les Canals estava baix d'aigua tot i l'època en canvi, el Llech anava ple.

Repàs de la temporada...

2010-11-05T14:08:00.007+01:00

La Laia al pas del Falus gegant

El blog de la Secció de barrancs de la UEC de Barcelona ha baixat les expectatives barranqueres (que no les ganes) per paternitats diverses, dolors d'esquena, mal temps i robatoris de bolsos...

Però no hem parat de fer activitat !!!

Recull d'algunes fotos de la temporada:

Inici de temporada 2010

2010-04-29T16:21:00.003+02:00

El cap de setmana del 24 i 25 d'abril es va estrenar la temporada de barrancs de la UEC 2010.
El barranc escollit va ser el Regatxol, als Ports de Tortosa-Besseit.
De fet és l'espineta que teníem clavada des de fa uns quants anys perquè no trobàvem el camí d'aproximació corresponent...
Aquesta vegada però, vam anar amb un nou membre... que, evidentment, es va quedar al peu del barranc...

barranc

A falta de barranc... RIU!

2009-06-19T15:49:00.005+02:00

Sortideta de banyitu a un dels trams de la riera de merlès:

Estreno de la Bruna en el tema aigua de la muntanya

Barrancs als Ports

2009-06-03T17:36:00.001+02:00

Aquí us deixo les fotos del cap de setmana en dues parts...

A Benasque fa fred

2008-09-19T09:56:00.003+02:00

Cap de setmana del pont de la Diada
Laia, Miquel (primers descensos), Raki, Quim i Rutx
Aigüeta de Barbaruens, nevadeta per la nit i Cotorreña

A l'Aigüeta no vam trobar ningú !!! però no m'extranya, amb el fred que fotia... Vam fer els tobogans, no gaires salts (tots els ràpels estaven plens de grava) i l'aigua una mica marró de les pluges del dia anterior.

L'endemà estavem fets pols i pensant en la tornada vem decidir anar a fer un barranc més curt i amb menys aigua... El Cotorreña era ideal !!! 6 ràpels, aigua fins als genolls i molt bonic.

Obertura d'en Gorg d'en Pèlags

2008-09-10T08:44:00.008+02:00

Primer descens del Gorg d'en Pèlags, Caldes de Montbui, a principis de setembre per en Ricard i el Rutx.

A primera hora del matí, emocionats per la magnitud de l'aventura, quedem al punt de reunió (estació de tren de Mollet) per consultar els mapes i fer la primera part de l'aproximació en cotxe al futur nou barranc del Vallès.
Amb l'ànim ben pujat (i sufocant en alguns casos...) varem fer la segona part de l'aproximació fins a la capçalera de la riera en bicicleta.

Arribem a les fonts d'en Pèlag, inici de la riera. Sota nostre s'obre el Gorg del mateix nom. Davant d'un públic nombros i entregat (una familia amb nens i avi que han vingut a passar el dia a la muntanya) instal·lem la corda en un arbre i la llancem cap a baix esperant que sigui prou llarga. Des de la capçalera del futur barranc, la vegetació no deixa veure la recepció del ràpel.

El Ricard és el primer a baixar, sota de l'espessa capa de vegetació tropical s'obre un gorg ben format, el Ricard crida: "fins i tot cobreix!". Cal fer una capbussada per sortir del gorg, i un cop ben mullats explorem la continuació de la riera per trobar una sortida. Hi ha un camí que aprofitant una balma puja fins a l'inici del ràpel. El tornem a repetir per poder topografiar-lo.

És un barranc breu, però de gran trascendència per a la secció ! hem obert un nou barranc per a col·leccionistes !

Despedint l'agost a l'avenc de la Falconera

2008-08-28T08:46:00.005+02:00

Aprofitant la jornada reduïda, el Marià i el Roger se'n van una tarda a fer l'avenc de la Falconera (Garraf) amb final al mar, nadant uns quants metres ( amb la motxilla ven abraçada ) fins al port esportiu del Garraf.

El Marià plegant la corda després del pou

El Rutx a l'inici del ràpel que ens deixa al mar

Pd. És difícil posar-se les aletes i plegar la corda quan fa marejadilla i no toques terra... Vam fer uns quants glops....

Refrescant l'estiu al Pirineu Aragonès

2008-08-22T08:08:00.016+02:00

VIANDICO: Juan, Tino, Kim, Raki, Laia, Rutx i Anna. Agraïda la inestimable ajuda dels dos taxistes: Ferran i Joaquim pare (amb la clau al cotxe de dalt...)

ESCUAIN: Juna, Tino, Rutx, Laia, Dalmau (primer barranc) i Martí

Aigua molt freda, un casc que fa un salt de 15 metres, la clau perduda, la descoberta del tresor (un vuit submergit), paisatges magestuosos, un camí d'accés complicat (un tram del camí a les fonts d'Escuain s'ha esllavissat), un sifonet, salts a gust de tothom.... en resum: que ens ho hem passat molt bé !

Viandico

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Escuain

BubbleShare: Share photos - Create and Share Crafts

Forat de Boixols

2008-07-07T14:19:00.003+02:00

Dissabte 5 de juliol de 2008. Vida, Jordi I., Marià i Eli.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

SANT JOAN ALS ALPS

2008-07-02T13:26:00.001+02:00

Aquí teniu un resum de 3 dels barrancs que vam fer... gaudiu-ne!!

MONO DE BARRANCS

2008-05-06T15:27:00.002+02:00

Ei nois, ja comença el bon temps!! Quan comencem a fer barranquets?

BARRANC DE VOLENDINS

2007-10-21T14:46:00.000+02:00

Diumenge 14 d'Octubre (últim dia del pont). Andreu, Vida, Vini, Sergi, Eli i Marià.

Aprofitant que anem a Bot a comprar vi (si encara no ho heu fet, probeu les Llàgrimes de Tardor), anirem a fer el barranc de Volendins i farem el retorn pel riu Canaletes.
L'aproximació és per una pista curta (en compració amb la pista de la Paridora ...), i l'accés a peu també és curt, uns 20m.
El barranc és tot sec. Però els ràpels són realment espectaculars, quasi tots ells volats i de fins a 40m.
Al arribar a una caseta en runes que queda a l'esquerra, abandonem el barranc de Volendins per anar directament a buscar el curs inferior del Canaletes.
Fem els dos últims ràpels, i ja hi som. Aquí si que trobem aigua. Hi un parell de troços estrets on els caldrà nedar.
Finalment sortim a la via verda (que haviem fet el divendres) i caminant arribem al cotxe.
Serà aquest l'últim barranc de la temporada?

BARRANC DE LA PARIDORA

2007-10-21T13:35:00.001+02:00

Dissabte 13 d'Octubre (segon dia del pont). Sergi, Vini, Andreu, Vida, Eli i Marià.

S'està convertint en una tradició, anar quan s'acaba la temporada a Corbera, a casa d'en Vida, a fer barrancs (o almenys intentar-ho) als Ports. Buscant un barranc que pugui portar aigua, anirem al barranc de la Paridora. Per arribar-hi i no perdre'ns en l'intent com sempre ens passa als Ports, aquest cop anem equipats amb mapes, ressenyes i el GPS ! Pugem fins el Mont Caro i després de 12km de pista arribem a l'entrada del Barranc. Arribem mitja hora més tard i ja no el fem. El barranc comença sec, però enseguida veiem aigua i aquesta ja no desapareixerà fins al final. Un barranc bonic i interessant, amb salts, fins i tot un de 15 metres ! El retorn és remuntant el barranc, però el camí està tot pintat i no és exessivament dur. En resum, un barranc molt recomanable als Ports !

COVA FALCONERA

2007-10-21T12:55:00.001+02:00

Diumenge 7 d'Octubre. Cova Falconera. Bigo, Ricard, Mar, Jazz, Eli i Marià.

Realment no conec el nom d'aquest barranc, si és que és por dit que realment és un barranc ...Estem a la carretera que va de Garraf a Sitges, just a sobre de la zona d'escalada del Pas de la Maladona.Baixarem per dins la cova de la Falconera fins al mar, i després sortirem nedant fins a la petita platja que hi ha al costat del port esportiu del Garraf.
Aquest barranc l'hem trobat per Internet, però la ressenya que portem no ens coincideix amb el que trobem.Nosaltres fem un primer ràpel amb la corda de 60m fins a la boca de la cova de la Falconera.Seguim amb 2 ràpels més per dintre la cova fins a la boca inferior (aquests dos ràpels es poder fer millor d'una tirada ajuntant dos cordes de 50m). I per acabar, fem un últim ràpel fins al mar amb la corda de 60m un altra vegada.
Arribem nedant fins a la platja, uns 400m com a molt. Portem les aletes per arribar més ràpid
A la platja ens estan esperant la Mar, l'Eli i Jazz, prenent el sol tranquilament.
Anem a dinar al poble i cap a casa.

BARRANCS A BIELSA

2007-09-25T19:42:00.000+02:00

Cap de setmana de la Mercè (22, 23 i 24 de setembre). Vida, Bigorron, Adrià, Andreu, Marià, Mireia i Eli.
Aquest cap de setmana hem anat a Bielsa tot i la predicció meteorològica de mal temps a tot el Pirineu. De totes maneres hem pogut fer alguna cosa.
El diumenge es va aixecar molt ennubolat, i després de fer el ronso una bona estona, vam decidir moure'ns del càmping i anar a veure com estava la cosa per Escuaín, on començava el barranc. Primer de tot el barranco del Lugar, poces estancades i putrefactes idònies per a fer un bon bany i uns ràpels bastant macos que enllaça amb un altra barranc que porta aigua neta de la vall d'Ordesa, l'Escuaín, en el qual vam fer tres saltets i s'ha acabat! (L'últim era de campions, però... la Mireia i jo vam fer ràpel...) L'activitat de tarda va estar emmarcada per fer el sopar i jugar a cartes amb el grup de BTT format per: Montse, Quim, Guillem i Bigorrín.
Dilluns al matí feia més bo, ens va fer molt de sol, i vam decidir fer un barranc esportiu tot encadenant ràpels. La foz de la canal. Destacar un super ràpel volat d'uns 50 metres (en el qual em deurien sentir fins a la lluna) i altres ràpels molt estètics i llarguets.
I després.... cap a casa hi falta gent!!

No hi ha fotografies del cap de setmana. La vidacàmera encara no té targeta...

Barranc d'en Solà i Barranc de les Espones

2007-09-18T11:40:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, abans de la Mercè, hem anat a fer el finde "xoxones".
S'han apuntat la Montse, el Quim, la Mireia i el Bernat (de la UEC de Gràcia) i els de sempre: Vida, Eli i Marià.

Dissabte hem fet el barranc d'en Solà, un barranc poc conegut però prou interessant. A remarcar dos tobogans llarguets, especialment el segon d'uns 10m que s'encaixona al final i sembla que no passis. Els ràppels de la part inicial són bonics també. Amb més aigua, és un barranc per repetir.
La informació que portàvem no deia res de la combinació de cotxes, però nosaltres en vam fer. Amb dos cotxes amb tracció integral i una mica aixecats (Q4 i Outback) es pot passar per les pistes sense problemes, amb una cotxe normal, no ho tinc tant clar. Això si, s'ha de demanar permís al pagés per passar per seves finques. En 2 hores com a molt es fa aquest barranc, anant amb mooooooooolta calma. Aproximació i Retorn immediats.

Diumenge vam fer les Espones, de les Espones no en diré res, pq és super conegut.

Per últim comentar, que no hi ha fotos, pq la VidaCàmera se les ha menjat, jeje

Propera estació: Bielsa.

CLUE D'AIGLUN

2007-09-12T17:12:00.000+02:00

El primer barranc del pont, la Clue d'Aiglun (Marià i Eli).
Després d'un llarg viatge de 6 hores, l'últim tram per carreteretes locals maquíssimes gràcies al gps, vam arribar al poble d'Aiglun. Eren prop de les 12h que començàvem a pujar pel camí. Calor, esgotament, equivocar-nos en un tram de camí, i tot plegat, estàvem a l'entrada del barranc vora les 15h...
El barranc és molt estètic i molt estret, l'aigua és turquesa i la pedra calissa...
Tot anava bé fins que se'm va quedar la corda atrapada en un ràpel entre el vuit i el mosquetó... no tocava de peus enlloc, pràcticament, el ràpel era des d'un arbre i vaig intentar d'enfilar-m'hi sense èxit perquè tornés tot al seu lloc. El Marià em va passar un cordino per fer d'escaleta, però no va servir de res. Al final em va passar el seu vuit, una altra corda i la navalla. Vaig haver de tallar la corda que no sortia ni patràs d'aquell embolic i em vaig quedar penjant de l'altra corda... Buf!! Quin mal tràngol, però en vam poder sortir sense cap cop, que ja és molt.
Les parets del barranc són molt altes i tenen uns plegaments preciosos. Val la pena fer-lo, tot i l'accés i el retorn (20 minuts). Està tot molt ben assenyalat.

ALPS MARÍTIMS

2007-09-12T09:30:00.000+02:00

Pont de la Diada. Oriol Masip, Andeu, Vida, Eli i Marià.

Després d'uns anys sense un pont del 11 de Setembre com ha de ser, aquest any hi han hagut 4 dies de festa i hem aprofitat per visitar una nova zona, els Alps Marítims, i quina zona !!! Hem pogut fer 5 barrancs en 4 dies: Clue d'Aiglun, Clue d'Amen (part final) i Vallon Cramassouri, Riou de la Bollène i Clue de la Maglia.
El bon temps ens ha acompanyat els 4 díes i tots els barrancs portaven aigua. A destacar l'estretor de l'Aiglun, la roca vermella de l'Amen i els tobogans i els salts de la Bollène i de la Maglia i la transparencia de l'aigua increible en tots els barrancs
En breu fotos, moltes fotos gràcies a la nova vidacàmera i més detalls.

Els quatre cunyats

2007-09-10T10:54:00.000+02:00

Viu de Llevata amb els quatre cunyats: Juan, Tino (surfero dissimulat), Kim i Rutx. Poca gent i menys aigua al barranc (vam baixar els primers sense arribar-hi gaire d'hora...).

Ningú al parquing a l'arribar i fluixet d'aigua al començar. Però res ens feia pensar el que després vam trobar...
Al començament del segon tram l'aigua es filtra i els pous només tenen aigua estancada. El nivell d'aigua en tot el segon tram ha baixat entre mig i un metre i mig. Cosa que fa inviable el primer salt i el primer tobogan (2 pams d'aigua) del segon tram.
El segon tobogan (el del repetxon) es pot fer arriscant una mica el cul ja que el nivell del pou ha baixat 1 metre i hi ha una repisa de pedra sota l'aigua. La resta es pot fer sense problemes.
_

A l'infern falta gent...

2007-09-03T09:14:00.000+02:00

Agost del 2007. Tino, Laia Vini, Martini (primer barranc tècnic amb 7 anys !!!) i Rutx.

Creuem el Noguera nadant des del pàrquing ja que el riu baixa fluixet. Caminada asfixiant fins a l'entrada del barranc, ens posem el Neopré (o el que queda per posar pq hem deixat les jaquets al cotxe) i comencem el descens.

Aigua freda de collons que ens fa anar prou ràpid (Tino: no saludis a la càmara amb la mà dreta mentres fas el ràpel...), adelantem dos megagrups d'agència i baixem a la cova.

A la sortida del canó ens deixem portar per la suau corrent fins als cotxes en una espècie de hidrospeed relax.

Forat negre i calurós al mes d'agost !

2007-08-30T11:47:00.000+02:00

Agost del 2007. Kim, Surfista (o sigui Tino) i Rutx amb el Tucson (i una pedra clavada al neumàtic...)

Sabiem que hi hauria poca aigua pero confiavem en que les pluges abundants de feia pocs dies haguessin omplert els pous... i més sec que el Kalahari !!!

La pixadeta d'aigua es filtrava al primer gorg, apareixia al quart i es tornava a filtrar. La majoria de recepcions estaven seques i quan els gorgs tenien aigua era gris i estancadota. O sigui que vam dedicar la jornada a practicar ràpels i maniobres de cordes. Tot i que vam poder fer un saltet d'un metre al final del barranc arriscant els genolls i el culet...

CORSICA CANYONS

2007-08-29T11:54:00.000+02:00

Agost del 2007. El tete i la teta, o el que és el mateix, el Marià i l'Eli hem anat de acances a Còrsega, on hem pogut fer alguns barrancs

RUISSEAU DE VIOLA

El primer barranc que vam fer és el Viola, està a prop d'un llogarret anomenat Lainosa. No pensàvem trobar a ningú perquè no és massa conegut, però... ens vam trobar un grup d'uns 15 escoltes que anaven amb un guia ...

L'aproximació és per un sender molt marcat i còmode. L'accés al barranc és molt clar.

El barranc és curtet i té una zona amb unes formacions a la roca molt boniques. . .

L'última cascada és de 50 metres. Els primers metres es pot anar pel costat perquè hi ha poca inclinació per un passamà, i després queda un ràpel d'uns 30 metres que és molt esglaonat.

El retorn és per dins del riu fins a trobar-nos el pont per on hem passat anteriorment per anar a buscar el camí.

Després vam anar a la platja de Nonza, on vam dinar i ens vam banyar plàcidament.

RUISSEAU DE CHJUVONU

El segon barranc que vam fer és a prop del poble de Cargiaca. És curiós perquè tant el camí d'accés com el de retorn surten del costat de dues tombes distanciades un quilòmetre i mig per la carretera.

Tots dos camins estan en bastant mal estat, són dos desprendiments de terra important i gairebé t'has d'agafar amb les dents tan per baixar al riu com per pujar.

Cal dir que quan arribes al riu has de caminar-hi una mitja hora ben bona, això va ser esgotador, però després el barranc és maco i està ben format. En una cascada de 22 metres se'ns va enredar una corda entre les roques i el Marià va lluitar dur per treu-re-la. Buf! Ja pensàvem que l'hauríem de tallar...

S'acaba el barranc en una poça on es troben alguns cotxes en ferralla. Sort, per això, que el Marià va baixar pel camí de retorn a posar una gran fita al costat dret del riu, perquè gaire impressió de sortida no feia.

RUISSEAU DE BARACI

Des de Propiano i passada la població de Martini trobem els banys de Baraci, on molta gent va a banyar-se al riu. És un barranc molt agrait d'accés i retorn molt curtets i molt disfruton. És d'aquells que podríem fer dos cops seguits. Només vam topar amb una agència que portava unes 20 persones, per sort els vam poder passar en un ràpel on hi havia dues instal·lacions, però amb la recança que potser es podria haver saltat...

Les agències tenien muntat passamans i tirolines per baixar més ràpid.

En aquest barranc hi ha un tobogan molt catxondu de 10 metres.

RUISSEAU DE PURCARACCIA

Aquest barranc està a la carretera del coll de Bavella. Perd una mica el seu encant perquè es pot esquivar tot, doncs el camí d'accés és just per la riba esquerra.

El barranc té uns tobogans divertits però lights i dues cascades d'uns 40 metres. Vam baixar entremig de dues agències, el guia d'una d'elles se'l veia molt professional, doncs era ni més ni menys que en Jean Paul Quilcy.

Ho lamentem, però a partir d'aquí no hi ha fotografies, se'ns va fer malbé l'òptica de la càmara.

RUISSEAU DE LA VACCA

El pàrquing és molt a prop del barranc anterior. Vam veure una peli molt entretinguda al cotxe mentre esperàvem que escampés la pluja, però... no hi va haver sort. No el vam poder fer!

RUISSEAU DE RICHJUSA

Altrament anoment barranc de Cardiccia. Decididament vam anar a una altra zona, també feia mal temps...

Baixant del poble de Bucugnà cap al riu Gravona hi ha el pàrquing d'aquest barranc. Vam esperar mirant una películeta dues hores fins que... per fi es va obrir el dia!! Ens vam preparar i vam sortir disparats a fer-lo. Una aproximació d'ascens de 45 minuts molt agraida, una aigua transparent i turquesa fantàstica, i un encadenament de tobogans i saltirons que ens van deixar perplexes... De ràpels obligats un parell o tres. De retorn un quart d'hora per un sender i... aquí s'acaba el nostre relat:-)

ENSEU, CAIPIROSKAS I VIU DE LLEVATA

2007-07-23T11:46:00.000+02:00

Cap de setmana del 21 i 22 de juliol. Andreu, Vida, Albert, Mireia (debutant), Núria (debutant), Marià i Eli.

Aquest cap de setmana preteníem fer dos barrancs diferents, l'Erta i el barranc d'en Solà, però quan anàvem cap Pallars ens van trucar per dir-nos que allà estava plovent i vam haver de canviar d'opinió. Vam intentar fer el Forat de Bóxiols, però allà també plovia ... així que vam decidir anar directament cap a Gerri.

Havent dinat a casa l'Andreu amb l'Estela, el Gil, l'Arnau, la Yolanda i el Pep, va començar a sortir el sol, i per això vam decidir fer el barranc d'Enseu enlloc de fer el gos tota la tarda ...
Amb les pluges, portava força aigua el barranc, però també portava escuma ... És un barranc curiós, tot és a petita escala, hi ha moltes branques pel mig, però ens ho vam passar força bé. Vam plegar a mig barranc, una mica abans de la presa, perquè ja s'estava fent fosc ... El camí cap a Gerri és molt bo i bonic, i el millor és que ens van venir a buscar el Pep i el Gil a mig camí de la pista. . . Iuuuujuu!!

L'endemà al matí, després d'una superfideuà de la Yolanda per sopar, unes cartes i unes caipiroskes anàvem direcció al barranc d'en Solà, però els núvols eren amenaçadors i era tard, per tant, vam canviar d'opinió i vam decidir fer el Viu de Llevata. Preteníem entrar per l'afluent que té un ràpel volat d'uns 30 metres, però pel camí vam veure que estava sec, i que no tenia gràcia... per tant vam entrar pel lloc de sempre. Caminar pel riu, tobogans, saltets i un parell de ràpels... L'aigua estava molt tèrbola, inclús va ploure una miqueta quan érem dins, això si, no vam trobar pràcticament a ningú, doncs vam començar-lo que eren la una i mitja o així.

Unes empanadilles, unes napolitanes i.... cap a casa hi falta gent!

BARRANC D'ENSEU

VIU DE LLEVATA

MÉS FOTOS I VIDEOS DEL GORG DE LA BAU I DEL TAURINYÀ

2007-07-20T20:19:00.001+02:00

Algunes fotos més i per fi els videos !

ATENCIÓ El video del U ha quedat censurat, la raó, se li veu rabo, així de clar.

GORG DE LA BAU

Inici del baranc

Salt. L'escala no és per tornar a saltar, és una escapatoria !

Salt del vida a l'última 'piscina'

Equip al complert al poble de finestret

L'Eli al primer salt

L'U saltant a la piscina del Gorg de la Bau

L'Eli saltant a la piscina del Gorg de la Bau

TAURINYÀ

La famosa T12 amb el vida i el seu estimat Q4

La Mònica fent un ràpel

El Vida fent un petit tobogan

L'Eli amb el neopré i el casc nous fent l'últim ràpel

El Sergi plegant la corda de 60m

Pur exotisme oriental

L'altre part de aposta: el Sergi amb el gaiumbus del U al cap ...

El Sergi amb una funcionaria de la generalitat

Últim ràpel del Taurinyà

Últim ràpel del Taurinyà

GORG DE LA BAU I TAURINYÀ

2007-07-17T13:08:00.000+02:00

Cap de setmana del 14 i 15 de juliol. Vida, U, Sergi T, Marià, Mònica i Eli (amb neoprè, casc i motxilla d'estreno).

Vam arribar a quarts de cinc a Finestret, d'on surt el primer barranc: El gorg de la Bau (bé, on arriba). Vam fer "combinació" de cotxes per no fer gaire aproximació i ens va anar força bé. Posar-nos el neoprè, i una agradable passejada per dins del riu fins que s'engorja, llavors trobem uns saltironets, a més a més en un d'ells hi ha una escala per poder tornar-lo a fer!! Al final de tot hi ha un atractiu especial, doncs es pot entrar per un canal d'aigua perforat a la roca, què divertit! (és recomanable dur el frontal). El retorn és molt tranquil i agradable.

El diumenge vam sortir a quarts de vuit del càmping Les Sauterelles per poder pujar amb el cotxe fins al T12 per fer el Taurinyà. L'aproximació és un descens prou pronunciat fins al riu baixant per una tartera, cap al final trobem uns senyals taronges, per tant, segurament hem baixat pel camí alternatiu!
El descens és entretingut i divertit. Hi ha tobogans agoserats on caus de costat i de cul, algun salt buscat i uns ràpels força estètics... En total i prenent-nos-ho amb mooolta calma perquè fins a les 18h no podíem anar a buscar el cotxe, vam trigar unes 5 hores.
El principi del retorn és una mica confús, de què poc ens encigalem de valent!, però quan el trobes és una passejada d'una hora que ens porta fins al camping mateix.

Un banyito a la piscina, un geladet, recollir les coses i cap a casa hi falta gent!

No sé que es deurien apostar, la qüestió és que l'U es va quedar... sense calçotets!!

I en Vida, per no portar la motxilla, va carregar corda com un campió!!

ANAR A FER EL LLECH UN LABORABLE

2007-07-11T11:37:00.000+02:00

Dimarts 10 de Juliol. Gorges del Llech. Vida, JB i Dani, Edu i Jordi amb el Xtrail

El dimarts uns novells (Dani, Edu i Jordi) més un esporàdic com el Jordi B i un reincident com Jordi amb el Xtrail anem a fer el Llech, una garantia de diversió. Teníem que ser molts més però com sempre tenim desercions d'última hora. El viatge tot i ser entre setmana no tenim excessius problemes, es fa una mica llarg degut a les estranyes converses del trio meravelles, discuteixen com un matrimoni de 40 anys.
Arribem al barranc i a part d’un grup d’uns 40 soldats de la Legió estrangera que surten, no hi ha ningú més!! Quin plaer fer el Llech tranquil·lament. El descens sense cap incident amb una quantitat important d’aigua, les evidents precaucions d’anar amb 3 verges i alguna entrada descontrolada a l’aigua, sobretot amb la llançadora. El temps molt bo però com ja passa en aquesta zona força vent que fa que passem una mica de fred. Al sortir del barranc algun renec amb el retorn i de cap al McDonals de Prades, que és el únic obert.

A ESPONES RELLISCONES

2007-07-10T08:20:00.000+02:00

Diumenge 8 de Juliol. Espones i piscina del càmping. Kim, Marius & Anabel, Eva, Genís, Nita Cuinera i Vinis (Laia i Rutx). Kangu i Tucson.

Bon temps, molta calor, un gran paisatge... i l'aigua justeta per fer tots els tobogans i saltets que ens proporciona aquest barranc! Especialment remarcable el salt de l'arbust i les relliscades remuntant els tobogans.

Estrenant el neopré...

UN CADY ACCIDENTAT ...

2007-07-09T17:03:00.000+02:00

Diumenge 8 de Juliol. Gorges de Cady (tram mig). Andreu, Ricard i Marià

Sortim de Barcelona cap a les 7h del matí ja que anem a fer un "sube-baja" al Cady. Com que només anem amb un sol cotxe, ens tocarà fer quasi dues hores d'aproximació ... però al arribar al parking de baix, veiem un cotxe amb 4 francesos que estan a punt de començar l'aproximació, no ens ho pensem ni un segon, i els hi proposem fer combinació de cotxes, evidentment accepten, i ens estalviem el pateo ...

Fem l'aproximació sense poblemes, seguint els francesos, ens canviem i comencem el barranc. Porta aigua, com és d'esperar. Fem un primer tobogan sense problemes, i arribem al primer rappel, fraccionat de 30m i 15m aprox. Veiem els francesos fent un rappel guiat on no fa cap falta, nosaltres rapelem per un altre instalació. Arribem al fraccionament, i ens ho mirem. Preguntem als francesos i ens diuen que es pot fer tobogan. L'Andreu el prova i ...
... NO era tobogan. De la trompada que s'ha fomut al cul, no pot ni caminar quasi. Finalment es recupera una mica i pot continuar ...

Seguim com podem, fent tobogans, un salt d'uns 8 metres (que segons el francès no es podia saltar de cap manera) fins que en un tobogan estret el Ricard es pica el genoll, ja tenim 2 lesionats. Seguim el barranc per la part estreta del final, molt guapa, amb uns tobogans molt estètics i arribem al tobogan de la mort, que no fem ni en conya, no sé com la gent s'atreveix a fer-lo ...

Fem l'últim saltet, d'uns 2 metres o d'uns 6 buscat i sortim per la riba esquerra. Anem seguint els francesos, perquè el principi el camí no està gens marcat, fins que arribem a la cascada del Cady, on comença el camí de les passarel·les fins al cotxe. Vaig a buscar el cotxe de dalt, i cap a Barcelona ...

Sembla que ja està tot, però no, el Ricard comença a sentir mal al peu, cada cop més, i quan arribem a Barcelona, ja no pot ni moure el peu ... així doncs, cap a l'hospital toca. De moment no sabem que té, perquè a les radiografies no surt res trencat, li han posat un guix que ha de portar durant 10 dies i s'ha de fer un escàner ...

El primer tobogan

Tècnica Andreu per fer tobogans ...
Segon ràpel o salt de uns 8 metres ...

Un tobogan perfecte !

L'Andreu saluda als companys barranquistes francesos ...

UN ST JOAN CLÀSSIC A CERET

2007-06-29T11:48:00.000+02:00

Per Sant Joan uns quants a Ceret a fer Barrancs.

Els que ens fotia pal anar fins a Guara per un cap de setmana i pq ja hem anat un cop aquesta temporada varem anar a la sempre segura zona de Ceret acompanyats dels ciclistes.

El dissabte un valor segur com les Anelles (Andreu amb 307SW encara nou, Roger “novato”, Sergi, Oriol el ressuscitat , U Ruano, Edu Ruano “novato” i Jordi Vida amb Q4) Tot i ser un barranc que ja em fet moltes vegades no avorreix gens, amb els salts buscats, un caudal garantit, amb alçades gens despreciable i el nou tobogan del últim rapel que gracies a uns vídeos del Marià d’un altre grup ens varem atrevir a fer. Els “novatos” un 10 els dos tot i alguna patinada. I com no una part del grup van fer el pardillo i van fer el retorn malament, un error clàssic com el barranc.

Al vespre es van incorporar l'Eli i el Marià i junts amb els ciclistes una mica de revetlla amb coca, petards i la música del festival que tenien muntat a Ceret.

Diumenge el Mas Calsan del que no tenim reportatge per falta de bateria a la càmera, ja no passarà més! Vam ser capaços de trobar els parkings i l'aproximació i el retorn de memòria, tot un miracle. Portava l'aigua justa, més aviat poqueta, però totes les poces plenes. Els tobogans del principi molt divertits com sempre, encara hi ha la corda que vam deixar fa 2 anys, un troç de una de les primeres cordes de 20m que vam tenir, comprada al Nus ... snif, snif ...

Després dels tobogans, el salts i a continuació, el rappel estret, un dels més estètics del Pirineu pel meu gust !!! I després la zona de pateo intermitja ... buf, buf ...

I per seguir, la novetat, vam trobat un salt de uns 16-17 metros aprox (més de 15 i menys de 20 segur) molt molt guapo !!! I ja després, la part final.

A la part final, l'U va fer els honors i com sempre va ser l'únic que va tenir cullons de fer el tobogan batejat amb el seu nom. "Perquè només el fa l'U aquest tobogan ?" us preguntareu ... doncs pq et fots una ostia del 15 a la recepció :-D

I bueno, un barranc que mai decepciona i que sempre està bastant desert ... una opció molt molt bona a una hora i mitja de bcn !!!

GUARA REMEMBER

2007-06-29T07:46:00.000+02:00

Per Sant Joan, a Guara a fer barrancs! Peonera inferior el dissabte i Oscuros de Balced el diumenge. Anna Masclans, Riki, Mar, Kim, Anna Turtle, Rutx i Jorge. Leonsitu i Tucson.

El Peonera anava carregadet d'aigua (de poc la corrent ens xucla la Mar...) però el feien famílies senceres ! Accés a la primera i retorn fent dit i bastant el pardal (Els dos cotxes a dalt, en una suposada sortida directa).

A la nit, coca, cava, carneta a la brasa i cap petard (snif).

A l'Oscuros vam anar-hi tard, ja que l'efecte de la revetlla i les indicacions d'un barranquero, ens van aconsellar entrar-hi a les 12h per evitar les agències. Vam adoptar al Jorge, ovella saragossana descarriada (el seu company s'havia torçat el peu el dia anterior arrossegant 1 pota trencada al Gorgas Negras...) i.... cap a l'aigua !

Prou aigua, prou maco i sense gent ! Ràpel sota la cascada, tobogan dintre el caos, Tobogan estret fent un remember de l'Anna FolK, amb la meva ajuda inestimable... (o sigui, amorrada espectacular amb ulleres trencades contra la cornisa de pedra) i saltets finals.

UN TEMPS JUSTET...

2007-06-19T08:12:00.000+02:00

Dissabte 16 i Diumenge 17 de juny. Estrets de Pinyana i Estrets de Pinyana too. Anna, Kim el diumenge, Rutx i el Tucson.

Arribem a Senterada (Pallars Jussà) just per dinar, els núvols cobreixen tot el cel, però sembla que se’ns respectarà la tarda. Tenint en compte que volem fer un barranc curtet, l’Anna i jo decidim arriscar-nos. Tres quarts d’hora de pista fins al poble de Pinyana (mig camí acompanyats per una Guineu famolenca i, per variar, amb sol), deu minuts buscant algun camí que baixi fins al riu (ja sentim la remor de l’aigua !) i un quart d’hora de camí ortiguer (amb serp inclosa) fins a l’aigua.

Torna a tapar-se el cel, pinta lleig! Però ja estem aquí, per tant, ens posem el neopre i cap a l’aigua! El barranc és molt bonic, calcari de parets estretes i altes. Un ràpel amb un gorg molt estètic, un salt prou maco des d’una repisa i dues badines allargassades. S’obren les parets i amb 10 minuts trobem el cotxe.

Anem a dormir a la Pobla de Segur, al càmping Collegats. Poca gent encara. El Kimet arriba a l’hora de sopar. Anem a dormir d’hora, l’endemà toca un barranc més potent!

Plou bastant durant la nit (i tenim tot el material estès !), ens aixequem i descobrim un dia bastant lleig... Fem un café i comença a plovisquejar, sonen les trompetes de retirada, però, després del croissant sembla que el temps s’estabilitza. Com que no ens podem arriscar i el Kim no ha fet el Pinyana, repetimos !!! i a més amb combinació de cotxes. La Guineu encara ens espera al poble de Pinyana, però tampoc ens acompanya a fer el barranc. El descens, igual que el dia anterior, no ha pujat gens el nivell de l'aigua.

Salt de la papallona...

I AQUEST FINDE?

2007-06-14T13:52:00.000+02:00

Doncs aquest finde res de res, a Barcelona tenim el Sonar i un espectacle cultural d'aquesta magnitud no es pot deixar perdre, així doncs, enviem el Vida perquè ens ho expliqui tot i disfruti de l'experiencia. El Marià, em sembla recordar, que se'n va a l'aigua, però diferent, a sota i en bombons (perdó: bombones)

Els Vinent potser surten a fer barrancs, ja ens explicaran que fan.

I jo? jo no puc fer barrancs perquè per uns dies canvio d'activitat i me'n vaig a descobrir Euskadi en bicicleta, ja ho explicarem.

Bon cap de setmana a tots els que feu barrancs.

Next meeting: Saint Jhonny (ask for details)

LA VINI ÉS UNA SANTA

2007-06-05T15:59:00.001+02:00

Dilluns 4 de Juny de 2007, Fornocal - Bigo, Andreu, Vida, Marià i el Q4 i el 307 i la Vini de conductora !

La nit no ha estat propicia, plovia a intervals i a quarts de set estava plovent i hem d’avortar la operació Mascún, el Marià no li agrada i s’arrossega per la tenda amb resignació. Mentre esmorzem pensem alternatives per fer el dia d’avui i no baixar tant d’hora. Ens costa però ja tenim barranc !!! el Fornocal. La guia diu que es fa en una hora d’accés, entre tres i quatre de descens i en 15-20 minuts de retorn, que amés, coincideix amb el que vàrem fer ahir, així que ja el coneixem.

En aquest barranc s’imposa la combinació de cotxes, abandonem el 307 al lloc on vàrem sortir ahir de l’altre barranc ple de bosses i amb el Q4 enfilem carretera amunt fins al pàrquing d’entrada. Al pàrquing de baix ens trobem un Terrano de la Guàrdia Civil i suposem que estan dins del barranc.

La guia diu que l’aproximació son 3 km a peu perquè hi ha una barrera, però al arribar, veiem que la barrera esta allí però que no hi ha cadenat, a més el mapa ensenya que des del pàrquing al que no es pot arribar en cotxe l’accés és immediat. El dilema es planteja ràpidament, dubtem si fer un tros mes en cotxe o no. I si quan tornem la barrera esta amb cadena? A més el cotxe de la Guàrdia Civil no es dona bon rotllo.

La resposta és la Laia, les bambes de barrancs que porta li fan mal i decideix que no farà el barranc. Així doncs amb el cotxe fem la pista que ens porta a l’entrada per fer l’accés immediat i ella se’n va amb el cotxe a la sortida. Ens vestim ràpidament al costat de l’altre cotxe de la Guàrdia Civil, ells també fan combinació de cotxes ;-) i busquem el camí d’accés. Un altre barranc sense ressenya i amb la nostra habitual orientació entrem al barranc pel mig fent un accés estrambòtic però que algú ja ha fet perquè està mig equipat. I entrem al barranc els quatre amb la jaqueta a la motxilla, i així serà fins al final del barranc encara que l’aigua està molt freda.

La gorja és estreta però molt bonica, no te res espectacular però és molt mantingut amb trossos molt estrets, desgrimpades curioses, algun saltet en mig d’una roca que no rellisca gens i una aigua gèlida que ens fa córrer en busca del sol que ens acompanya a trossos al barranc.

El dia passa i anem avançat al llarg del barranc, sense pressa però sense pausa i al cap d’unes dos hores llargues retornem al pont on sortim i ens trobem a la Guàrdia Civil, que no s’han adonat de la jugada, i la Laia.

Ens canviem, mengem alguna cosa i comencem a enfilar el llarg camí de retorn cap a Barcelona mentre ens perjurem que tornarem per repetir aquest barranc i treure’ns l’espina del Mascún algun dia. A més avui mirant la guia hem descobert mil i una possibilitats d’aquesta serra, llàstima que quedi tant lluny.

El retorn cap a casa ens descobreix la poca capacitat de pensar que tenen alguns. Des del Càmping rio Vero a Barbastre hi ha una súper carretera nova i ben asfaltada que ens sorprèn. Ens pensem que arribarem bastant d’hora a casa però l’estupidesa humana xoca amb les nostres ganes de dutxa. Encara que sembli increïble ningun gestor d’obres pensa en la gran quantitat de persones que treballen a Barcelona i que hauran aprofitat el pont per marxar i el camí de retorn es un rosari d’obres que ens atura mitra hora a raima i cosa d’una hora al voltant de Tàrrega. Un desastre, una targeta vermella pels que no pensen en això i pel pobre xaval que estava amb el pal de parar i avançar i no es fixava en el diferent volum de cotxes que hi havia en una banda i l’altre de la carretera.

L'ORGULL DE L'ESTRETOR OBLIGADA

2007-06-05T15:38:00.000+02:00

Diumenge 3 de Juny de 2007, Palomeras del Fornocal i Estrechos del Gorgonchón i Fornocal - Vini, Bigo, Andreu, Vida, Marià i el Q4

Ahir ens vàrem adormir massa d’hora i a les 8 del matí, més o menys, ens aixequem com les gallines. El matí transcorre amb calma fent un cafè, dormint més (alguns) i fent un esmorzar-dinar cap a les 12 del migdia per intentar fer alguna cosa senzilla a mitja tarda.

Ens costa moltíssim posar-nos les piles, alguns s’entesten en dormir més i fer la migdiada (el récord el fa l’Andreu amb unes 15 hores de dormir en intervals) i, per fi, ens activem i en dirigim a fer el barranc triat: Palomeras del Fornocal.

El barranc és curt, una hora, amb un accés i retorn absurds. Entrem havent-lo vist des de dalt i comprovant que és molt curt però també molt estret. No ens defrauda ni molt menys, és un barranc ideal per passar la tarda, distret, fresquet i que ens desperta. El retorn és molt tranquil i amb el Marià recuperem el cotxe de l’accés que estava mig quilòmetre més amunt d’on hem sortit.

La meva idea era aprofitar el dia d’avui per fer el Gorgonchon, del que n’havia sentit mil històries i no el coneixia i em feia gràcia. Així doncs agafem el cotxe i ens anem cap allí on ens abandonen, només entrarem el Marià i jo. En 20 minuts estem a l’aigua i en menys d’una hora i mitja un altre cop al cotxe.

El barranc curt i intens, com un bon cafè; només dos ràpels i un que té miga desprès d’un passamà. El ràpel en diagonal en una mini possa (per estreta) i plena d’escuma però sense cap problema. Des d’aquest ràpel al final un tros nedant per una gorja estreta i profunda que ens porta al final, abans d'acabar, un mini sifó sense complicacions ens porta a la sortida on celebrem el barranc amb una birrilla que portava dins el neoprè i una parella que ens trobem allà i que flipen amb la nostra ocurrència d’entrar amb una birra al barranc, no se perquè s’estranyen.

Només ens queda tornar al càmping i fer un megasopar per agafar forces, demà toca el Mascún !!!

Palomeras del Fornocal

href="http://bp1.blogger.com/_9jilFcUD1IY/Rm6F9qPz4cI/AAAAAAAAALE/xerb3a7MenY/s1600-h/PalomerasFornocal4.JPG">

Estrechos del Gorgonchón

DESMITIFCANT EL GORGAS NEGRAS ...

2007-06-05T15:34:00.000+02:00

Dissabte 2 de Juny de 2007, Gorgas Negras - Vini, Bigo, Andreu, Vida, Marià i el 307

Les sis del matí i sona el despertador, dono una altre volta dins el sac buscant alguna raó per tornar a dormir però avui no n’hi ha cap, als meus companys els costa una mica més entendre això i poc a poc les parpelles s’aixequen i veiem que és de dia, que tenim son, que fa fred i que tenim una mandra impressionant però avui sembla que serà un bon dia.

La mecànica de sempre: despertar-se, vestir-se, esmorzar, fer la motxilla i una curtíssima aproximació en cotxe (5 minuts) , motxilles a l’esquena i cap amunt. En dues horetes estem a Nasarre i saludem al sempre present tío Julián (un saludo!), una horeta més tard arribem a l’entrada del Gorgas Negras.

Són les 10 del matí, una bona hora per despertar-se o entrar a treballar, però nosaltres ja portem més de tres hores de tute. Un altre cop els neoprens i els dubtes davant d’un barranc que recordem intens, bonic i llarg, molt llarg.

Comencem la singladura en mig d’un aigua gèlida i una roca que patina moltíssim i així anem fent, el barranc està molt diferent de l’altre cop que el vàrem fer fa cinc anys. Porta molta més aigua i els primers ressalts son molt distrets, l’aigua baixa amb força i ens permet gaudir dels remolins com mai ho havíem fet.

Els salts no tarden a aparèixer i un a un anem entrant a l’aigua. No els recordo tant baixos: és perquè hi ha més aigua o és que en els últims anys m’he curtit massa i ja no em fa tant de respecte? Alguns els anem a buscar i els allarguem un metre, dos però és que sempre en volem més, i més.

La Laia no sempre ho veu del tot clar i en alguna ocasió ens demana que li traguem la corda, la intentem convèncer sempre de que es pot saltar, de que no passa res, però ella no ens creu: INCRÈDULA.

En un dels salts tirem les motxilles a baix i la Laia ens reclama la corda per rapelar, ens mirem i ens espantem, però resulta que encara ens en quedava una a dalt, ella rapela i jo salto des del lloc més alt on em deixa aquest barranc.

Entre salt i salt alguna paradeta al solecito per reconfortar el cos del fred i menjar alguna cosa; entre salt i salt, bastant resalts, alguns més complicats, altres més fàcils i ja cap al final aigua, molta aigua, en forma de badines que ens obligaran a nedar i nedar.

Acabem el Gorgas i empalmem amb el Barrasil per arribar al càmping, ja portem unes 8 o 9 hores fent activitat i ens queda el més dur, mentre apurem les últimes reserves de galetes, de birra, mirem distrets unes cabres que passegen jugant perillosament amb la gravetat.

El Barrasil és un barranc tonto, sense res d’especial, més que algun ressalt tonto i no el faríem sinó fos perquè és la forma més ràpida de tornar a casa, al nostre palau de plàstic. Anem avançat desperdigats, cadascú a lo seu, pensant en el que toqui mentre travessem el riu, intentem no caure-hi i nedar el mínim possible, però ja al final, portem unes 10 hores de barranc, una immensa badina de 200 metres, que recordàvem de l’altre cop, se’ns marca com a frontera. La corrent ens mou poc a poc i algun esforç més, ens porta l’altre riba on trobem un caminet que al cap d’uns estoneta ens deixa al pont i d’allí al càmping en 2 minuts.

El resultat? 11 hores de barranc, increïbles però duríssimes. Tenia moltes ganes de repetir-lo, m’ha deixat un sabor agredolç, però és que un barranc d’aquestes característiques es fa dur, cansat, i per molt bonic que sigui, acabes fins als collons de l’aigua i la mare que et va parir per fotre’t en aquets freagos, però així son les coses i, encara avui, no ho sabem evitar.

Ens queda un dubte per la posteritat, que ja porta dos barrancs rondant-nos pel cap: quina diferència hi ha entre un be i un a ovella? la resposta de l’equip: les primeres fan Beeeeeeeeee i les segones ... són mudes ;-) (li haurem de preguntar a la wikipedia)

GUARA

2007-05-31T10:41:00.000+02:00

Aquest finde anem a Guara amb una intenció trepidant i un equip super frik. El planning és fer el Gorgas Negras el dissabte i el Mascún dilluns, que és festa. Algun listo pregunatara: i dissabte? Doncs dissabte en lloc de barranking farem una bonica sessió de terring i jungla speed i és que el gorgas es un super barranc, llarg i dur.

El Gorgas el vam fer fa uns anys i el recordo com un dels millors barrancs q he fet mai, molt complert: 3 hores d’aproximació, molts salts (algun molt espectacular), trossos a nado, un riuet al final i un retorn d’hora que em va matar. El Mascún alguns el tenim pendent, així que ens traurem una espina pendent.

Dimecres el resultat d’aquest pont. A veure si d’un puta vegada podem fer alguna cosa amb cara i ulls q vaya temporada que portem.

EL CABRÓN DE L’HOME DEL TEMPS EN FA FER FRIKIBARRANQUISME AGAIN SOTA UN SOL DE CULLONS ...

2007-05-31T09:52:00.000+02:00

Diumenge 20 Maig 2007, Gorgues Foix, Bigo, Argi, Vida, Jordi, Marià i el Corolita

Viatge des de bcn curtet curtet, això mola :-D Trobem força bé i ràpid el lloc on es deixa el cotxe.
A l'esplanada herbosa on s'ha de deixar no s'hi pot arribar, hi ha una cadena, però el deixem just a la cadena aquesta, que està 200 metres abans de l'esplanada i llestos. Sort del GPS del cotxe per això, aquest cop ens ha dut just fins al pàrking del cotxe, clar que la cadena no la tenia marcada ...

Aproximació curta, una mica de matolls que rasquen però bueno ... arribem al llit del Foix, com 300metres per sobre de la presa on realment comença el descens, i tot sec, només alguns xarquitos amb algo d'aigua, no pudent, però estancada, però molt pocs, perquè el llit del riu és ample, i sorprenent pla, a mi em recorda una calçada romana ...
Arribem a la presa i veiem que tot segueix sec sec sec. No cal fer rappel ni res per l'estil, es pot passar pel costat sense cap problema, i aquesta és la tònica de tot el descens, els dos salts i els 2 rappels, tots secs, es passen pel costat o es desgrimpen sense cap problema, fins i tot el que diu la guia que s'ha de deixar la corda per remuntar, res de res, no cal ni corda ni baudrier ni res, total, tampoc hi ha instal·lacions per enlloc ...

Arribem al passadís inundat del final que diu la guia, les dues badines del passadís tenen aigua, però aquesta si que es veu estancada i de color de pixats, evidentment no ens hi posem ... la primera de totes es pot arribar a sortejar per la dreta hidrogràfica, però la segona ja no, aquí ens quedem, just davant de la última badina i aquí donem per conclòs el descens de les gorgues del Foix.

Tornada pel PR que va pel costat de riu tota l'estona o per barranc. S'ha de dir, que aquest barranc es perfecte per fer-lo quan hagi estat una setmana plovent a muerte pel Penedès, perquè les poces són profundes i els salts molt nets, fins i tot hi ha un tobogan de 4 o 5 metres i tot, però si no, res de res.

L’HOME DEL TEMPS ENS FA TORNAR A FER FRIKIBARRANQUISME ... GGGGRRR

2007-05-31T09:34:00.000+02:00

Diumenge 13 Maig 2007, Sant Gili i Ribera Salada - Riu Fred, Folchi, Bigo, Vida, Marià i el Q4

Arribem al Pont del Clop tot i les penjades del GPS, veiem que el Riu Fred porta aigueta i tirem doncs cap amunt, abans per això, deixem les sandàlies amagades perquè després ens tocarà anar a pota a buscar al cotxe, tots? no, tots no, els 2 de sempre ....

Aparquem davant l’església, transvasem les dues xibeques que ens queden dins una ampolla de gasosa, agafem les tisores de podar, i vinga som-hi.
Passem la masia en runes, la bassa i seguim per la pista, perquè segons el Mapa que portem, el Sant Gili es creua amb la pista ... eureka, trobem el torrent.

Ens posem al llit del riu, altrament anomenat la Selva i el Podaman comença la seva tasca: una branqueta per aquí que tallo, un tronquet per allà ...
Pategem i pategem i arribem per fi al primer rappel del sant Gili, té bona pinta, estretet i les poces plenes, i no gaire estancades, el filet d'aigua que corre fa la seva feina de puta mare ...
Seguim baixant i passem pels oscuros, molt xulo el lloc, més rappels cada cop més estrets, molt estrets, quasi no passem amb la motxilla, i arribem al lloc on ens hem de mullar per webs, un mini tobogan que et mulla tot ...
No ho he dit, però l'aigua està freda de cullons, el Vida que s'hi tira amb gaimbus, joder, quin fred ... jo m'hi despenjo també amb gaiumbus, i el folchy i el bigo decideixen que es hora de posar-se el peto ...

Bueno, arribem a baix, al riu Fred o Ribera Salada? no ho tinc clar quin és quin. Porta aigua, freda de cullons. Ens vestim, ens fotem les galtes que ens queden i cap abaix, ens anem deixant portar per l'aigua quan es pot, es prou divertit ...
Arribem al rappel, que saltem per la dreta, aquí si que es nota la força de l'aigua, passem el cotxe estimbat i seguim.

Passem el conyàs de 1000metres de pateo i per fi arribem a la baumes i al últim tros, lúltim rappelillo, té una corda fixa, m'hi agafo, se m'escorra i cap abaix, que no són ni 2 metros. Al final tots els altres s'hi foten sense corda ...
Arribem per passadís final al pont de clop, on hi ha gent prenent el solet ... Saltem un parell de cops desde el pont, i vinga cap amunt a buscar el cotxe.

Arribem el bigo i jo a dalt, pillem el cotxe i cap a baix a buscar aquells dos llangardaixos ...

COMENCEM A FER FRIKIBARRANQUISME ... ES PRINCIPI DE TEMPORADA ENCARA ...

2007-05-30T18:19:00.000+02:00

Dissabte i Diuemnge 5-6 Maig 2007, Forat de Bóixols i Barranc de la Tartera - Andreu, Bigo, Vida, Marià i el 307

Sortim de Bcn al migdia, perquè n'hi ha dos que van sortir, un per cert, encara sua alcohol ...
Arribem sense problemes a Bóixols, aparquem a l’església, i tirem cap abaix a buscar el riu ... Porta aigua, perfecte, com ja coneixo el descens, tot va ràpid ràpid, salt, salt, salt fins arribar al rappel. Molt distret aquest primer troç realment, s’agraeixen aquests barrancs, i a més, l'aigua està bona bona, no cal caputxa ni quasi els guants.

Els rappels i seguim fins al pont romànic. Per cert, el passar per l'afluent em quedo amb ganes de fer-lo, algun cop haurà de caure ...
Saltem des del pont, es pot saltar des de sota, des de la dreta i des de l'esquerra, està perfecte. A més, no hi qui cristo, són les 17h quasi o així :-D

Pujadeta pel camí que passa per sobre el pont fins a la carretera que només portem un cotxe. A dalt, dos tiren per la carreta, i dos tirem pels prats, evidentment és més ràpid pels prats :-D
Finalment decidim anar a dormir a Gerri, cau més lluny, però és més cómode ... Allà es sumen a l'expedició el Rutx i l'Anna.

Cartetes, carneta, birreta, eurovisión (glups), més cartetes i a dormir.

Diumenge el GPS ens vol portar per una pista fins a Vilanova de Meià, la pista hi és, però crec que, o portes un 4x4 pur o no passes ni en pintura, ja en tenim prou en passar un riu pels pèls, així que decidim sudar del GPS i anar per la carretera :-D
Per fi arribem a dalt del barranc del Cúber, seguint les indicacions d'un pastor de cabres molt autèntic :-D
L'Anna i el Roger decideixen que ens faran de xofers, i ens recolliran a baix :-D. Els altres 4 ens enfudem les motxilles, i vinga, cap a baix.

El barranc de Cúber, miraculosament porta aigua ent tot el seu recorregut, o sigui que fantàstic !
Primer passem per les vores d'uns camps de cereals, i després ja pel riu com podem, rascades i més rascades, però sempre amb aigua neta neta.
Primer saltet, sense neoprè alguns, amb, altres. És xulo i distret, fins que de cop i volta, desapareix TOTA l'aigua :-S
Ens quedem de pedra, tot sec de cullons :-S avancem com 300 metres i oh, torna a sortir l'aigua, buf, quin descans.

Hi ha lloc realment bonics, o millor dit "camunics". També fem sifons per sota les aranyes uns quants cops, i finalment arribem a baix. Els cotxes estan allà mateix, ens canviem, mengem quatres merdes, i cap a barna.

Hem tingut molta sort de pillar-lo amb aigua, molta !!!

Forat de Bóixols

Tartera

COMENCEM LA TEMPORADA

2007-05-30T18:06:00.000+02:00

Diumenge 29 Abril, Barranc de Fontanella, Bigo, Vida, Marià i el Q4 i les dues bicis ...

La idea es començar la temporada amb un ciclocanyoning, o sigui a muerte !

Arribem a lloc, i oooops, ens passem de llarg, agghhh no podem girar, bueno, finalment girem i agggghhhhh ens tornem a passar, merda ! no podem girar, grrrrrrrr Tornem a girar i per fi aparquem ! Renoi, comencem fins la temporada ...

Ale, deixem les bicis amagades entre el boscam, i cap amunt amb el Q4 again, avui tenim pista amb pedres, després amb la bici patirem ...
Pugem pugem sense cap problema, per això anem amb el Q4 :-D, anem tant finets que com no, ens passem, i no ens passen una mica, ens passem tres pobles !, però el problema està en que no sabem que ens hem passat ...
Ens pensem que estem al lloc on comença el barranc, però no, estem molt més amunt, bueno és igual, farem la Intergral, amb dos cullons ...

Doncs entrem al llit del riu, i segons les teories Videlletianes, per aquí fa segles que no baixa aigua, ens trobem fins i tot Avets dins el riu ...
Herbes, matolls, punxes i rascades fins que per fi arribem una pista, cony, aquí es on tenia que deixar el cotxe :-D

Bueno, esperem que la cosa millori ara no? Ara el barranc està ben format, i amb aigua deu ser xulo de cullons, el problema és que per aquí no baixa aigua ni en broma ...
Veiem Tritons en una possa, no els molestem i seguim. El Barranc cada cop està més ben format, fins als dos rappels del final, que són realment estètics, llargs i xulos.
Arribem a baix de tot, a valgut la pena, el descens tot i sec, és molt bonic !

Veiem que a la paret de la dreta de la sortida del barranc estan obrint vies d'escalada, tenen les cordes allà penjant ... pensem doncs que el retorn deu ser per allà ... doncs no, per allà no és.
Ale, tornem enrere i veiem que s'havia de seguir per dintre el riu una mica més, riu sense aigua eh? no ens equivoquéssim pas ...

Bueno, arribem al cotxe, ups no, arribem a les bicis, deixem el llangardaix al solet, que una mica més i sens torra, jejeje i vinga amunt.
Després d'una bona estona, de bastanta rallada perquè la bici no va fina, hi ha pedres per tot arreu, puja de cullons, hem aparcat al cotxe al cagar i tenim 4 putes mosques culloneres a la cara que no paren de tocar els cullons (per això són mosques culloneres) veiem el Q4.

Ale, cap a baix, recollim la sargantana que encara respira, i cap a Barcelona.