dijous, 31 de maig del 2007

L’HOME DEL TEMPS ENS FA TORNAR A FER FRIKIBARRANQUISME ... GGGGRRR

Diumenge 13 Maig 2007, Sant Gili i Ribera Salada - Riu Fred, Folchi, Bigo, Vida, Marià i el Q4

Arribem al Pont del Clop tot i les penjades del GPS, veiem que el Riu Fred porta aigueta i tirem doncs cap amunt, abans per això, deixem les sandàlies amagades perquè després ens tocarà anar a pota a buscar al cotxe, tots? no, tots no, els 2 de sempre ....

Aparquem davant l’església, transvasem les dues xibeques que ens queden dins una ampolla de gasosa, agafem les tisores de podar, i vinga som-hi.
Passem la masia en runes, la bassa i seguim per la pista, perquè segons el Mapa que portem, el Sant Gili es creua amb la pista ... eureka, trobem el torrent.

Ens posem al llit del riu, altrament anomenat la Selva i el Podaman comença la seva tasca: una branqueta per aquí que tallo, un tronquet per allà ...
Pategem i pategem i arribem per fi al primer rappel del sant Gili, té bona pinta, estretet i les poces plenes, i no gaire estancades, el filet d'aigua que corre fa la seva feina de puta mare ...
Seguim baixant i passem pels oscuros, molt xulo el lloc, més rappels cada cop més estrets, molt estrets, quasi no passem amb la motxilla, i arribem al lloc on ens hem de mullar per webs, un mini tobogan que et mulla tot ...
No ho he dit, però l'aigua està freda de cullons, el Vida que s'hi tira amb gaimbus, joder, quin fred ... jo m'hi despenjo també amb gaiumbus, i el folchy i el bigo decideixen que es hora de posar-se el peto ...

Bueno, arribem a baix, al riu Fred o Ribera Salada? no ho tinc clar quin és quin. Porta aigua, freda de cullons. Ens vestim, ens fotem les galtes que ens queden i cap abaix, ens anem deixant portar per l'aigua quan es pot, es prou divertit ...
Arribem al rappel, que saltem per la dreta, aquí si que es nota la força de l'aigua, passem el cotxe estimbat i seguim.

Passem el conyàs de 1000metres de pateo i per fi arribem a la baumes i al últim tros, lúltim rappelillo, té una corda fixa, m'hi agafo, se m'escorra i cap abaix, que no són ni 2 metros. Al final tots els altres s'hi foten sense corda ...
Arribem per passadís final al pont de clop, on hi ha gent prenent el solet ... Saltem un parell de cops desde el pont, i vinga cap amunt a buscar el cotxe.

Arribem el bigo i jo a dalt, pillem el cotxe i cap a baix a buscar aquells dos llangardaixos ...