BARRANCS A BIELSA

Cap de setmana de la Mercè (22, 23 i 24 de setembre). Vida, Bigorron, Adrià, Andreu, Marià, Mireia i Eli.
Aquest cap de setmana hem anat a Bielsa tot i la predicció meteorològica de mal temps a tot el Pirineu. De totes maneres hem pogut fer alguna cosa.
El diumenge es va aixecar molt ennubolat, i després de fer el ronso una bona estona, vam decidir moure'ns del càmping i anar a veure com estava la cosa per Escuaín, on començava el barranc. Primer de tot el barranco del Lugar, poces estancades i putrefactes idònies per a fer un bon bany i uns ràpels bastant macos que enllaça amb un altra barranc que porta aigua neta de la vall d'Ordesa, l'Escuaín, en el qual vam fer tres saltets i s'ha acabat! (L'últim era de campions, però... la Mireia i jo vam fer ràpel...) L'activitat de tarda va estar emmarcada per fer el sopar i jugar a cartes amb el grup de BTT format per: Montse, Quim, Guillem i Bigorrín.
Dilluns al matí feia més bo, ens va fer molt de sol, i vam decidir fer un barranc esportiu tot encadenant ràpels. La foz de la canal. Destacar un super ràpel volat d'uns 50 metres (en el qual em deurien sentir fins a la lluna) i altres ràpels molt estètics i llarguets.
I després.... cap a casa hi falta gent!!

No hi ha fotografies del cap de setmana. La vidacàmera encara no té targeta...

Barranc d'en Solà i Barranc de les Espones

Aquest cap de setmana, abans de la Mercè, hem anat a fer el finde "xoxones".
S'han apuntat la Montse, el Quim, la Mireia i el Bernat (de la UEC de Gràcia) i els de sempre: Vida, Eli i Marià.

Dissabte hem fet el barranc d'en Solà, un barranc poc conegut però prou interessant. A remarcar dos tobogans llarguets, especialment el segon d'uns 10m que s'encaixona al final i sembla que no passis. Els ràppels de la part inicial són bonics també. Amb més aigua, és un barranc per repetir.
La informació que portàvem no deia res de la combinació de cotxes, però nosaltres en vam fer. Amb dos cotxes amb tracció integral i una mica aixecats (Q4 i Outback) es pot passar per les pistes sense problemes, amb una cotxe normal, no ho tinc tant clar. Això si, s'ha de demanar permís al pagés per passar per seves finques. En 2 hores com a molt es fa aquest barranc, anant amb mooooooooolta calma. Aproximació i Retorn immediats.

Diumenge vam fer les Espones, de les Espones no en diré res, pq és super conegut.

Per últim comentar, que no hi ha fotos, pq la VidaCàmera se les ha menjat, jeje

Propera estació: Bielsa.

CLUE D'AIGLUN

El primer barranc del pont, la Clue d'Aiglun (Marià i Eli).
Després d'un llarg viatge de 6 hores, l'últim tram per carreteretes locals maquíssimes gràcies al gps, vam arribar al poble d'Aiglun. Eren prop de les 12h que començàvem a pujar pel camí. Calor, esgotament, equivocar-nos en un tram de camí, i tot plegat, estàvem a l'entrada del barranc vora les 15h...
El barranc és molt estètic i molt estret, l'aigua és turquesa i la pedra calissa...
Tot anava bé fins que se'm va quedar la corda atrapada en un ràpel entre el vuit i el mosquetó... no tocava de peus enlloc, pràcticament, el ràpel era des d'un arbre i vaig intentar d'enfilar-m'hi sense èxit perquè tornés tot al seu lloc. El Marià em va passar un cordino per fer d'escaleta, però no va servir de res. Al final em va passar el seu vuit, una altra corda i la navalla. Vaig haver de tallar la corda que no sortia ni patràs d'aquell embolic i em vaig quedar penjant de l'altra corda... Buf!! Quin mal tràngol, però en vam poder sortir sense cap cop, que ja és molt.
Les parets del barranc són molt altes i tenen uns plegaments preciosos. Val la pena fer-lo, tot i l'accés i el retorn (20 minuts). Està tot molt ben assenyalat.

ALPS MARÍTIMS

Pont de la Diada. Oriol Masip, Andeu, Vida, Eli i Marià.

Després d'uns anys sense un pont del 11 de Setembre com ha de ser, aquest any hi han hagut 4 dies de festa i hem aprofitat per visitar una nova zona, els Alps Marítims, i quina zona !!! Hem pogut fer 5 barrancs en 4 dies: Clue d'Aiglun, Clue d'Amen (part final) i Vallon Cramassouri, Riou de la Bollène i Clue de la Maglia.
El bon temps ens ha acompanyat els 4 díes i tots els barrancs portaven aigua. A destacar l'estretor de l'Aiglun, la roca vermella de l'Amen i els tobogans i els salts de la Bollène i de la Maglia i la transparencia de l'aigua increible en tots els barrancs
En breu fotos, moltes fotos gràcies a la nova vidacàmera i més detalls.

Els quatre cunyats

Viu de Llevata amb els quatre cunyats: Juan, Tino (surfero dissimulat), Kim i Rutx. Poca gent i menys aigua al barranc (vam baixar els primers sense arribar-hi gaire d'hora...).

Ningú al parquing a l'arribar i fluixet d'aigua al començar. Però res ens feia pensar el que després vam trobar...
Al començament del segon tram l'aigua es filtra i els pous només tenen aigua estancada. El nivell d'aigua en tot el segon tram ha baixat entre mig i un metre i mig. Cosa que fa inviable el primer salt i el primer tobogan (2 pams d'aigua) del segon tram.
El segon tobogan (el del repetxon) es pot fer arriscant una mica el cul ja que el nivell del pou ha baixat 1 metre i hi ha una repisa de pedra sota l'aigua. La resta es pot fer sense problemes.
_

A l'infern falta gent...

Agost del 2007. Tino, Laia Vini, Martini (primer barranc tècnic amb 7 anys !!!) i Rutx.

Creuem el Noguera nadant des del pàrquing ja que el riu baixa fluixet. Caminada asfixiant fins a l'entrada del barranc, ens posem el Neopré (o el que queda per posar pq hem deixat les jaquets al cotxe) i comencem el descens.

Aigua freda de collons que ens fa anar prou ràpid (Tino: no saludis a la càmara amb la mà dreta mentres fas el ràpel...), adelantem dos megagrups d'agència i baixem a la cova.

A la sortida del canó ens deixem portar per la suau corrent fins als cotxes en una espècie de hidrospeed relax.