ENSEU, CAIPIROSKAS I VIU DE LLEVATA

Cap de setmana del 21 i 22 de juliol. Andreu, Vida, Albert, Mireia (debutant), Núria (debutant), Marià i Eli.

Aquest cap de setmana preteníem fer dos barrancs diferents, l'Erta i el barranc d'en Solà, però quan anàvem cap Pallars ens van trucar per dir-nos que allà estava plovent i vam haver de canviar d'opinió. Vam intentar fer el Forat de Bóxiols, però allà també plovia ... així que vam decidir anar directament cap a Gerri.

Havent dinat a casa l'Andreu amb l'Estela, el Gil, l'Arnau, la Yolanda i el Pep, va començar a sortir el sol, i per això vam decidir fer el barranc d'Enseu enlloc de fer el gos tota la tarda ...
Amb les pluges, portava força aigua el barranc, però també portava escuma ... És un barranc curiós, tot és a petita escala, hi ha moltes branques pel mig, però ens ho vam passar força bé. Vam plegar a mig barranc, una mica abans de la presa, perquè ja s'estava fent fosc ... El camí cap a Gerri és molt bo i bonic, i el millor és que ens van venir a buscar el Pep i el Gil a mig camí de la pista. . . Iuuuujuu!!

L'endemà al matí, després d'una superfideuà de la Yolanda per sopar, unes cartes i unes caipiroskes anàvem direcció al barranc d'en Solà, però els núvols eren amenaçadors i era tard, per tant, vam canviar d'opinió i vam decidir fer el Viu de Llevata. Preteníem entrar per l'afluent que té un ràpel volat d'uns 30 metres, però pel camí vam veure que estava sec, i que no tenia gràcia... per tant vam entrar pel lloc de sempre. Caminar pel riu, tobogans, saltets i un parell de ràpels... L'aigua estava molt tèrbola, inclús va ploure una miqueta quan érem dins, això si, no vam trobar pràcticament a ningú, doncs vam començar-lo que eren la una i mitja o així.

Unes empanadilles, unes napolitanes i.... cap a casa hi falta gent!

BARRANC D'ENSEU

VIU DE LLEVATA

MÉS FOTOS I VIDEOS DEL GORG DE LA BAU I DEL TAURINYÀ

Algunes fotos més i per fi els videos !


ATENCIÓ El video del U ha quedat censurat, la raó, se li veu rabo, així de clar.

GORG DE LA BAU


Inici del baranc

Salt. L'escala no és per tornar a saltar, és una escapatoria !

Salt del vida a l'última 'piscina'

Equip al complert al poble de finestret

L'Eli al primer salt

L'U saltant a la piscina del Gorg de la Bau

L'Eli saltant a la piscina del Gorg de la Bau

TAURINYÀ


La famosa T12 amb el vida i el seu estimat Q4

La Mònica fent un ràpel

El Vida fent un petit tobogan

L'Eli amb el neopré i el casc nous fent l'últim ràpel

El Sergi plegant la corda de 60m

Pur exotisme oriental

L'altre part de aposta: el Sergi amb el gaiumbus del U al cap ...

El Sergi amb una funcionaria de la generalitat

Últim ràpel del Taurinyà

Últim ràpel del Taurinyà

GORG DE LA BAU I TAURINYÀ

Cap de setmana del 14 i 15 de juliol. Vida, U, Sergi T, Marià, Mònica i Eli (amb neoprè, casc i motxilla d'estreno).

Vam arribar a quarts de cinc a Finestret, d'on surt el primer barranc: El gorg de la Bau (bé, on arriba). Vam fer "combinació" de cotxes per no fer gaire aproximació i ens va anar força bé. Posar-nos el neoprè, i una agradable passejada per dins del riu fins que s'engorja, llavors trobem uns saltironets, a més a més en un d'ells hi ha una escala per poder tornar-lo a fer!! Al final de tot hi ha un atractiu especial, doncs es pot entrar per un canal d'aigua perforat a la roca, què divertit! (és recomanable dur el frontal). El retorn és molt tranquil i agradable.

El diumenge vam sortir a quarts de vuit del càmping Les Sauterelles per poder pujar amb el cotxe fins al T12 per fer el Taurinyà. L'aproximació és un descens prou pronunciat fins al riu baixant per una tartera, cap al final trobem uns senyals taronges, per tant, segurament hem baixat pel camí alternatiu!
El descens és entretingut i divertit. Hi ha tobogans agoserats on caus de costat i de cul, algun salt buscat i uns ràpels força estètics... En total i prenent-nos-ho amb mooolta calma perquè fins a les 18h no podíem anar a buscar el cotxe, vam trigar unes 5 hores.
El principi del retorn és una mica confús, de què poc ens encigalem de valent!, però quan el trobes és una passejada d'una hora que ens porta fins al camping mateix.

Un banyito a la piscina, un geladet, recollir les coses i cap a casa hi falta gent!

No sé que es deurien apostar, la qüestió és que l'U es va quedar... sense calçotets!!

I en Vida, per no portar la motxilla, va carregar corda com un campió!!

ANAR A FER EL LLECH UN LABORABLE

Dimarts 10 de Juliol. Gorges del Llech. Vida, JB i Dani, Edu i Jordi amb el Xtrail

El dimarts uns novells (Dani, Edu i Jordi) més un esporàdic com el Jordi B i un reincident com Jordi amb el Xtrail anem a fer el Llech, una garantia de diversió. Teníem que ser molts més però com sempre tenim desercions d'última hora. El viatge tot i ser entre setmana no tenim excessius problemes, es fa una mica llarg degut a les estranyes converses del trio meravelles, discuteixen com un matrimoni de 40 anys.
Arribem al barranc i a part d’un grup d’uns 40 soldats de la Legió estrangera que surten, no hi ha ningú més!! Quin plaer fer el Llech tranquil·lament. El descens sense cap incident amb una quantitat important d’aigua, les evidents precaucions d’anar amb 3 verges i alguna entrada descontrolada a l’aigua, sobretot amb la llançadora. El temps molt bo però com ja passa en aquesta zona força vent que fa que passem una mica de fred. Al sortir del barranc algun renec amb el retorn i de cap al McDonals de Prades, que és el únic obert.

A ESPONES RELLISCONES

Diumenge 8 de Juliol. Espones i piscina del càmping. Kim, Marius & Anabel, Eva, Genís, Nita Cuinera i Vinis (Laia i Rutx). Kangu i Tucson.

Bon temps, molta calor, un gran paisatge... i l'aigua justeta per fer tots els tobogans i saltets que ens proporciona aquest barranc! Especialment remarcable el salt de l'arbust i les relliscades remuntant els tobogans.

Estrenant el neopré...

UN CADY ACCIDENTAT ...

Diumenge 8 de Juliol. Gorges de Cady (tram mig). Andreu, Ricard i Marià

Sortim de Barcelona cap a les 7h del matí ja que anem a fer un "sube-baja" al Cady. Com que només anem amb un sol cotxe, ens tocarà fer quasi dues hores d'aproximació ... però al arribar al parking de baix, veiem un cotxe amb 4 francesos que estan a punt de començar l'aproximació, no ens ho pensem ni un segon, i els hi proposem fer combinació de cotxes, evidentment accepten, i ens estalviem el pateo ...

Fem l'aproximació sense poblemes, seguint els francesos, ens canviem i comencem el barranc. Porta aigua, com és d'esperar. Fem un primer tobogan sense problemes, i arribem al primer rappel, fraccionat de 30m i 15m aprox. Veiem els francesos fent un rappel guiat on no fa cap falta, nosaltres rapelem per un altre instalació. Arribem al fraccionament, i ens ho mirem. Preguntem als francesos i ens diuen que es pot fer tobogan. L'Andreu el prova i ...
... NO era tobogan. De la trompada que s'ha fomut al cul, no pot ni caminar quasi. Finalment es recupera una mica i pot continuar ...

Seguim com podem, fent tobogans, un salt d'uns 8 metres (que segons el francès no es podia saltar de cap manera) fins que en un tobogan estret el Ricard es pica el genoll, ja tenim 2 lesionats. Seguim el barranc per la part estreta del final, molt guapa, amb uns tobogans molt estètics i arribem al tobogan de la mort, que no fem ni en conya, no sé com la gent s'atreveix a fer-lo ...

Fem l'últim saltet, d'uns 2 metres o d'uns 6 buscat i sortim per la riba esquerra. Anem seguint els francesos, perquè el principi el camí no està gens marcat, fins que arribem a la cascada del Cady, on comença el camí de les passarel·les fins al cotxe. Vaig a buscar el cotxe de dalt, i cap a Barcelona ...

Sembla que ja està tot, però no, el Ricard comença a sentir mal al peu, cada cop més, i quan arribem a Barcelona, ja no pot ni moure el peu ... així doncs, cap a l'hospital toca. De moment no sabem que té, perquè a les radiografies no surt res trencat, li han posat un guix que ha de portar durant 10 dies i s'ha de fer un escàner ...

El primer tobogan

Tècnica Andreu per fer tobogans ...
Segon ràpel o salt de uns 8 metres ...










Un tobogan perfecte !





L'Andreu saluda als companys barranquistes francesos ...