dijous, 31 de maig del 2007

GUARA

Aquest finde anem a Guara amb una intenció trepidant i un equip super frik. El planning és fer el Gorgas Negras el dissabte i el Mascún dilluns, que és festa. Algun listo pregunatara: i dissabte? Doncs dissabte en lloc de barranking farem una bonica sessió de terring i jungla speed i és que el gorgas es un super barranc, llarg i dur.

El Gorgas el vam fer fa uns anys i el recordo com un dels millors barrancs q he fet mai, molt complert: 3 hores d’aproximació, molts salts (algun molt espectacular), trossos a nado, un riuet al final i un retorn d’hora que em va matar. El Mascún alguns el tenim pendent, així que ens traurem una espina pendent.

Dimecres el resultat d’aquest pont. A veure si d’un puta vegada podem fer alguna cosa amb cara i ulls q vaya temporada que portem.

EL CABRÓN DE L’HOME DEL TEMPS EN FA FER FRIKIBARRANQUISME AGAIN SOTA UN SOL DE CULLONS ...

Diumenge 20 Maig 2007, Gorgues Foix, Bigo, Argi, Vida, Jordi, Marià i el Corolita

Viatge des de bcn curtet curtet, això mola :-D Trobem força bé i ràpid el lloc on es deixa el cotxe.
A l'esplanada herbosa on s'ha de deixar no s'hi pot arribar, hi ha una cadena, però el deixem just a la cadena aquesta, que està 200 metres abans de l'esplanada i llestos. Sort del GPS del cotxe per això, aquest cop ens ha dut just fins al pàrking del cotxe, clar que la cadena no la tenia marcada ...


Aproximació curta, una mica de matolls que rasquen però bueno ... arribem al llit del Foix, com 300metres per sobre de la presa on realment comença el descens, i tot sec, només alguns xarquitos amb algo d'aigua, no pudent, però estancada, però molt pocs, perquè el llit del riu és ample, i sorprenent pla, a mi em recorda una calçada romana ...
Arribem a la presa i veiem que tot segueix sec sec sec. No cal fer rappel ni res per l'estil, es pot passar pel costat sense cap problema, i aquesta és la tònica de tot el descens, els dos salts i els 2 rappels, tots secs, es passen pel costat o es d
esgrimpen sense cap problema, fins i tot el que diu la guia que s'ha de deixar la corda per remuntar, res de res, no cal ni corda ni baudrier ni res, total, tampoc hi ha instal·lacions per enlloc ...

Arribem al passadís inundat del final que diu la guia, les dues badines del passadís tenen aigua, però aquesta si que es veu estancada i de color de pixats, evidentment no ens hi posem ... la primera de totes es pot arribar a sortejar per la dreta hidrogràfica, però la segona ja no, aquí ens quedem, just davant de la última badina i aquí donem per conclòs el descens de les gorgues del Foix.

Tornada pel PR que va pel costat de riu tota l'estona o per barranc. S'ha de dir, que aquest barranc es perfecte per fer-lo quan hagi estat una setmana plovent a muerte pel Penedès, perquè les poces són profundes i els salts molt nets, fins i tot hi ha un tobogan de 4 o 5 metres i tot, però si no, res de res.



L’HOME DEL TEMPS ENS FA TORNAR A FER FRIKIBARRANQUISME ... GGGGRRR

Diumenge 13 Maig 2007, Sant Gili i Ribera Salada - Riu Fred, Folchi, Bigo, Vida, Marià i el Q4

Arribem al Pont del Clop tot i les penjades del GPS, veiem que el Riu Fred porta aigueta i tirem doncs cap amunt, abans per això, deixem les sandàlies amagades perquè després ens tocarà anar a pota a buscar al cotxe, tots? no, tots no, els 2 de sempre ....

Aparquem davant l’església, transvasem les dues xibeques que ens queden dins una ampolla de gasosa, agafem les tisores de podar, i vinga som-hi.
Passem la masia en runes, la bassa i seguim per la pista, perquè segons el Mapa que portem, el Sant Gili es creua amb la pista ... eureka, trobem el torrent.

Ens posem al llit del riu, altrament anomenat la Selva i el Podaman comença la seva tasca: una branqueta per aquí que tallo, un tronquet per allà ...
Pategem i pategem i arribem per fi al primer rappel del sant Gili, té bona pinta, estretet i les poces plenes, i no gaire estancades, el filet d'aigua que corre fa la seva feina de puta mare ...
Seguim baixant i passem pels oscuros, molt xulo el lloc, més rappels cada cop més estrets, molt estrets, quasi no passem amb la motxilla, i arribem al lloc on ens hem de mullar per webs, un mini tobogan que et mulla tot ...
No ho he dit, però l'aigua està freda de cullons, el Vida que s'hi tira amb gaimbus, joder, quin fred ... jo m'hi despenjo també amb gaiumbus, i el folchy i el bigo decideixen que es hora de posar-se el peto ...

Bueno, arribem a baix, al riu Fred o Ribera Salada? no ho tinc clar quin és quin. Porta aigua, freda de cullons. Ens vestim, ens fotem les galtes que ens queden i cap abaix, ens anem deixant portar per l'aigua quan es pot, es prou divertit ...
Arribem al rappel, que saltem per la dreta, aquí si que es nota la força de l'aigua, passem el cotxe estimbat i seguim.

Passem el conyàs de 1000metres de pateo i per fi arribem a la baumes i al últim tros, lúltim rappelillo, té una corda fixa, m'hi agafo, se m'escorra i cap abaix, que no són ni 2 metros. Al final tots els altres s'hi foten sense corda ...
Arribem per passadís final al pont de clop, on hi ha gent prenent el solet ... Saltem un parell de cops desde el pont, i vinga cap amunt a buscar el cotxe.

Arribem el bigo i jo a dalt, pillem el cotxe i cap a baix a buscar aquells dos llangardaixos ...







dimecres, 30 de maig del 2007

COMENCEM A FER FRIKIBARRANQUISME ... ES PRINCIPI DE TEMPORADA ENCARA ...

Dissabte i Diuemnge 5-6 Maig 2007, Forat de Bóixols i Barranc de la Tartera - Andreu, Bigo, Vida, Marià i el 307

Sortim de Bcn al migdia, perquè n'hi ha dos que van sortir, un per cert, encara sua alcohol ...
Arribem sense problemes a Bóixols, aparquem a l’església, i tirem cap abaix a buscar el riu ... Porta aigua, perfecte, com ja coneixo el descens, tot va ràpid ràpid, salt, salt, salt fins arribar al rappel. Molt distret aquest primer troç realment, s’agraeixen aquests barrancs, i a més, l'aigua està bona bona, no cal caputxa ni quasi els guants.

Els rappels i seguim fins al pont romànic. Per cert, el passar per l'afluent em quedo amb ganes de fer-lo, algun cop haurà de caure ...
Saltem des del pont, es pot saltar des de sota, des de la dreta i des de l'esquerra, està perfecte. A més, no hi qui cristo, són les 17h quasi o així :-D

Pujadeta pel camí que passa per sobre el pont fins a la carretera que només portem un cotxe. A dalt, dos tiren per la carreta, i dos tirem pels prats, evidentment és més ràpid pels prats :-D
Finalment decidim anar a dormir a Gerri, cau més lluny, però és més cómode ... Allà es sumen a l'expedició el Rutx i l'Anna.

Cartetes, carneta, birreta, eurovisión (glups), més cartetes i a dormir.

Diumenge el GPS ens vol portar per una pista fins a Vilanova de Meià, la pista hi és, però crec que, o portes un 4x4 pur o no passes ni en pintura, ja en tenim prou en passar un riu pels pèls, així que decidim sudar del GPS i anar per la carretera :-D
Per fi arribem a dalt del barranc del Cúber, seguint les indicacions d'un pastor de cabres molt autèntic :-D
L'Anna i el Roger decideixen que ens faran de xofers, i ens recolliran a baix :-D. Els altres 4 ens enfudem les motxilles, i vinga, cap a baix.

El barranc de Cúber, miraculosament porta aigua ent tot el seu recorregut, o sigui que fantàstic !
Primer passem per les vores d'uns camps de cereals, i després ja pel riu com podem, rascades i més rascades, però sempre amb aigua neta neta.
Primer saltet, sense neoprè alguns, amb, altres. És xulo i distret, fins que de cop i volta, desapareix TOTA l'aigua :-S
Ens quedem de pedra, tot sec de cullons :-S avancem com 300 metres i oh, torna a sortir l'aigua, buf, quin descans.

Hi ha lloc realment bonics, o millor dit "camunics". També fem sifons per sota les aranyes uns quants cops, i finalment arribem a baix. Els cotxes estan allà mateix, ens canviem, mengem quatres merdes, i cap a barna.

Hem tingut molta sort de pillar-lo amb aigua, molta !!!


Forat de Bóixols









Tartera





COMENCEM LA TEMPORADA

Diumenge 29 Abril, Barranc de Fontanella, Bigo, Vida, Marià i el Q4 i les dues bicis ...

La idea es començar la temporada amb un ciclocanyoning, o sigui a muerte !

Arribem a lloc, i oooops, ens passem de llarg, agghhh no podem girar, bueno, finalment girem i agggghhhhh ens tornem a passar, merda ! no podem girar, grrrrrrrr Tornem a girar i per fi aparquem ! Renoi, comencem fins la temporada ...

Ale, deixem les bicis amagades entre el boscam, i cap amunt amb el Q4 again, avui tenim pista amb pedres, després amb la bici patirem ...
Pugem pugem sense cap problema, per això anem amb el Q4 :-D, anem tant finets que com no, ens passem, i no ens passen una mica, ens passem tres pobles !, però el problema està en que no sabem que ens hem passat ...
Ens pensem que estem al lloc on comença el barranc, però no, estem molt més amunt, bueno és igual, farem la Intergral, amb dos cullons ...

Doncs entrem al llit del riu, i segons les teories Videlletianes, per aquí fa segles que no baixa aigua, ens trobem fins i tot Avets dins el riu ...
Herbes, matolls, punxes i rascades fins que per fi arribem una pista, cony, aquí es on tenia que deixar el cotxe :-D

Bueno, esperem que la cosa millori ara no? Ara el barranc està ben format, i amb aigua deu ser xulo de cullons, el problema és que per aquí no baixa aigua ni en broma ...
Veiem Tritons en una possa, no els molestem i seguim. El Barranc cada cop està més ben format, fins als dos rappels del final, que són realment estètics, llargs i xulos.
Arribem a baix de tot, a valgut la pena, el descens tot i sec, és molt bonic !


Veiem que a la paret de la dreta de la sortida del barranc estan obrint vies d'escalada, tenen les cordes allà penjant ... pensem doncs que el retorn deu ser per allà ... doncs no, per allà no és.
Ale, tornem enrere i veiem que s'havia de seguir per dintre el riu una mica més, riu sense aigua eh? no ens equivoquéssim pas ...

Bueno, arribem al cotxe, ups no, arribem a les bicis, deixem el llangardaix al solet, que una mica més i sens torra, jejeje i vinga amunt.
Després d'una bona estona, de bastanta rallada perquè la bici no va fina, hi ha pedres per tot arreu, puja de cullons, hem aparcat al cotxe al cagar i tenim 4 putes mosques culloneres a la cara que no paren de tocar els cullons (per això són mosques culloneres) veiem el Q4.

Ale, cap a baix, recollim la sargantana que encara respira, i cap a Barcelona.