Sortim de Bcn al migdia, perquè n'hi ha dos que van sortir, un per cert, encara sua alcohol ...
Arribem sense problemes a Bóixols, aparquem a l’església, i tirem cap abaix a buscar el riu ... Porta aigua, perfecte, com ja coneixo el descens, tot va ràpid ràpid, salt, salt, salt fins arribar al rappel. Molt distret aquest primer troç realment, s’agraeixen aquests barrancs, i a més, l'aigua està bona bona, no cal caputxa ni quasi els guants.
Els rappels i seguim fins al pont romànic. Per cert, el passar per l'afluent em quedo amb ganes de fer-lo, algun cop haurà de caure ...
Saltem des del pont, es pot saltar des de sota, des de la dreta i des de l'esquerra, està perfecte. A més, no hi qui cristo, són les 17h quasi o així :-D
Pujadeta pel camí que passa per sobre el pont fins a la carretera que només portem un cotxe. A dalt, dos tiren per la carreta, i dos tirem pels prats, evidentment és més ràpid pels prats :-D
Finalment decidim anar a dormir a Gerri, cau més lluny, però és més cómode ... Allà es sumen a l'expedició el Rutx i l'Anna.
Cartetes, carneta, birreta, eurovisión (glups), més cartetes i a dormir.
Diumenge el GPS ens vol portar per una pista fins a Vilanova de Meià, la pista hi és, però crec que, o portes un 4x4 pur o no passes ni en pintura, ja en tenim prou en passar un riu pels pèls, així que decidim sudar del GPS i anar per la carretera :-D
Per fi arribem a dalt del barranc del Cúber, seguint les indicacions d'un pastor de cabres molt autèntic :-D
L'Anna i el Roger decideixen que ens faran de xofers, i ens recolliran a baix :-D. Els altres 4 ens enfudem les motxilles, i vinga, cap a baix.
El barranc de Cúber, miraculosament porta aigua ent tot el seu recorregut, o sigui que fantàstic !
Primer passem per les vores d'uns camps de cereals, i després ja pel riu com podem, rascades i més rascades, però sempre amb aigua neta neta.
Primer saltet, sense neoprè alguns, amb, altres. És xulo i distret, fins que de cop i volta, desapareix TOTA l'aigua :-S
Ens quedem de pedra, tot sec de cullons :-S avancem com 300 metres i oh, torna a sortir l'aigua, buf, quin descans.
Hi ha lloc realment bonics, o millor dit "camunics". També fem sifons per sota les aranyes uns quants cops, i finalment arribem a baix. Els cotxes estan allà mateix, ens canviem, mengem quatres merdes, i cap a barna.
Hem tingut molta sort de pillar-lo amb aigua, molta !!!
Arribem sense problemes a Bóixols, aparquem a l’església, i tirem cap abaix a buscar el riu ... Porta aigua, perfecte, com ja coneixo el descens, tot va ràpid ràpid, salt, salt, salt fins arribar al rappel. Molt distret aquest primer troç realment, s’agraeixen aquests barrancs, i a més, l'aigua està bona bona, no cal caputxa ni quasi els guants.
Els rappels i seguim fins al pont romànic. Per cert, el passar per l'afluent em quedo amb ganes de fer-lo, algun cop haurà de caure ...
Saltem des del pont, es pot saltar des de sota, des de la dreta i des de l'esquerra, està perfecte. A més, no hi qui cristo, són les 17h quasi o així :-D
Pujadeta pel camí que passa per sobre el pont fins a la carretera que només portem un cotxe. A dalt, dos tiren per la carreta, i dos tirem pels prats, evidentment és més ràpid pels prats :-D
Finalment decidim anar a dormir a Gerri, cau més lluny, però és més cómode ... Allà es sumen a l'expedició el Rutx i l'Anna.
Cartetes, carneta, birreta, eurovisión (glups), més cartetes i a dormir.
Diumenge el GPS ens vol portar per una pista fins a Vilanova de Meià, la pista hi és, però crec que, o portes un 4x4 pur o no passes ni en pintura, ja en tenim prou en passar un riu pels pèls, així que decidim sudar del GPS i anar per la carretera :-D
Per fi arribem a dalt del barranc del Cúber, seguint les indicacions d'un pastor de cabres molt autèntic :-D
L'Anna i el Roger decideixen que ens faran de xofers, i ens recolliran a baix :-D. Els altres 4 ens enfudem les motxilles, i vinga, cap a baix.
El barranc de Cúber, miraculosament porta aigua ent tot el seu recorregut, o sigui que fantàstic !
Primer passem per les vores d'uns camps de cereals, i després ja pel riu com podem, rascades i més rascades, però sempre amb aigua neta neta.
Primer saltet, sense neoprè alguns, amb, altres. És xulo i distret, fins que de cop i volta, desapareix TOTA l'aigua :-S
Ens quedem de pedra, tot sec de cullons :-S avancem com 300 metres i oh, torna a sortir l'aigua, buf, quin descans.
Hi ha lloc realment bonics, o millor dit "camunics". També fem sifons per sota les aranyes uns quants cops, i finalment arribem a baix. Els cotxes estan allà mateix, ens canviem, mengem quatres merdes, i cap a barna.
Hem tingut molta sort de pillar-lo amb aigua, molta !!!
Forat de Bóixols
Tartera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada