Agost del 2007. El tete i la teta, o el que és el mateix, el Marià i l'Eli hem anat de acances a Còrsega, on hem pogut fer alguns barrancs
RUISSEAU DE VIOLA
El primer barranc que vam fer és el Viola, està a prop d'un llogarret anomenat Lainosa. No pensàvem trobar a ningú perquè no és massa conegut, però... ens vam trobar un grup d'uns 15 escoltes que anaven amb un guia ...
L'aproximació és per un sender molt marcat i còmode. L'accés al barranc és molt clar.
El barranc és curtet i té una zona amb unes formacions a la roca molt boniques. . .
L'última cascada és de 50 metres. Els primers metres es pot anar pel costat perquè hi ha poca inclinació per un passamà, i després queda un ràpel d'uns 30 metres que és molt esglaonat.
El retorn és per dins del riu fins a trobar-nos el pont per on hem passat anteriorment per anar a buscar el camí.
Després vam anar a la platja de Nonza, on vam dinar i ens vam banyar plàcidament.
RUISSEAU DE CHJUVONU
El segon barranc que vam fer és a prop del poble de Cargiaca. És curiós perquè tant el camí d'accés com el de retorn surten del costat de dues tombes distanciades un quilòmetre i mig per la carretera.
Tots dos camins estan en bastant mal estat, són dos desprendiments de terra important i gairebé t'has d'agafar amb les dents tan per baixar al riu com per pujar.
Cal dir que quan arribes al riu has de caminar-hi una mitja hora ben bona, això va ser esgotador, però després el barranc és maco i està ben format. En una cascada de 22 metres se'ns va enredar una corda entre les roques i el Marià va lluitar dur per treu-re-la. Buf! Ja pensàvem que l'hauríem de tallar...
S'acaba el barranc en una poça on es troben alguns cotxes en ferralla. Sort, per això, que el Marià va baixar pel camí de retorn a posar una gran fita al costat dret del riu, perquè gaire impressió de sortida no feia.
RUISSEAU DE BARACI
Des de Propiano i passada la població de Martini trobem els banys de Baraci, on molta gent va a banyar-se al riu. És un barranc molt agrait d'accés i retorn molt curtets i molt disfruton. És d'aquells que podríem fer dos cops seguits. Només vam topar amb una agència que portava unes 20 persones, per sort els vam poder passar en un ràpel on hi havia dues instal·lacions, però amb la recança que potser es podria haver saltat...
Les agències tenien muntat passamans i tirolines per baixar més ràpid.
En aquest barranc hi ha un tobogan molt catxondu de 10 metres.
RUISSEAU DE PURCARACCIA
Aquest barranc està a la carretera del coll de Bavella. Perd una mica el seu encant perquè es pot esquivar tot, doncs el camí d'accés és just per la riba esquerra.
El barranc té uns tobogans divertits però lights i dues cascades d'uns 40 metres. Vam baixar entremig de dues agències, el guia d'una d'elles se'l veia molt professional, doncs era ni més ni menys que en Jean Paul Quilcy.
Ho lamentem, però a partir d'aquí no hi ha fotografies, se'ns va fer malbé l'òptica de la càmara.
RUISSEAU DE LA VACCA
El pàrquing és molt a prop del barranc anterior. Vam veure una peli molt entretinguda al cotxe mentre esperàvem que escampés la pluja, però... no hi va haver sort. No el vam poder fer!
RUISSEAU DE RICHJUSA
Altrament anoment barranc de Cardiccia. Decididament vam anar a una altra zona, també feia mal temps...
Baixant del poble de Bucugnà cap al riu Gravona hi ha el pàrquing d'aquest barranc. Vam esperar mirant una películeta dues hores fins que... per fi es va obrir el dia!! Ens vam preparar i vam sortir disparats a fer-lo. Una aproximació d'ascens de 45 minuts molt agraida, una aigua transparent i turquesa fantàstica, i un encadenament de tobogans i saltirons que ens van deixar perplexes... De ràpels obligats un parell o tres. De retorn un quart d'hora per un sender i... aquí s'acaba el nostre relat:-)
2 comentaris:
Per les fotos hem quedo amb el de Baraci, encara que sembla que el que us va agradar més va ser l'últim, no ? No estan gens malament els barranquillos...
M'alegro de que hagueu pogut fer quasi tot el que tenieu previst (aquí va haver-hi dies seguits de pluja collonera...)
Doncs el que més em va agradar crec que si que va ser la Richiusa (l'últim vamos).
Però tinc més clar el que menys em va agradar: la Purcaraccia. Suposo que tenia masses ganes de fer-lo, i en aquestes casos, quasi sempre acabes esperant més del compte i el barranc et decepciona una mica ...
Publica un comentari a l'entrada