El primer barranc del pont, la Clue d'Aiglun (Marià i Eli).
Després d'un llarg viatge de 6 hores, l'últim tram per carreteretes locals maquíssimes gràcies al gps, vam arribar al poble d'Aiglun. Eren prop de les 12h que començàvem a pujar pel camí. Calor, esgotament, equivocar-nos en un tram de camí, i tot plegat, estàvem a l'entrada del barranc vora les 15h...
El barranc és molt estètic i molt estret, l'aigua és turquesa i la pedra calissa...
Tot anava bé fins que se'm va quedar la corda atrapada en un ràpel entre el vuit i el mosquetó... no tocava de peus enlloc, pràcticament, el ràpel era des d'un arbre i vaig intentar d'enfilar-m'hi sense èxit perquè tornés tot al seu lloc. El Marià em va passar un cordino per fer d'escaleta, però no va servir de res. Al final em va passar el seu vuit, una altra corda i la navalla. Vaig haver de tallar la corda que no sortia ni patràs d'aquell embolic i em vaig quedar penjant de l'altra corda... Buf!! Quin mal tràngol, però en vam poder sortir sense cap cop, que ja és molt.
Les parets del barranc són molt altes i tenen uns plegaments preciosos. Val la pena fer-lo, tot i l'accés i el retorn (20 minuts). Està tot molt ben assenyalat.
Després d'un llarg viatge de 6 hores, l'últim tram per carreteretes locals maquíssimes gràcies al gps, vam arribar al poble d'Aiglun. Eren prop de les 12h que començàvem a pujar pel camí. Calor, esgotament, equivocar-nos en un tram de camí, i tot plegat, estàvem a l'entrada del barranc vora les 15h...
El barranc és molt estètic i molt estret, l'aigua és turquesa i la pedra calissa...
Tot anava bé fins que se'm va quedar la corda atrapada en un ràpel entre el vuit i el mosquetó... no tocava de peus enlloc, pràcticament, el ràpel era des d'un arbre i vaig intentar d'enfilar-m'hi sense èxit perquè tornés tot al seu lloc. El Marià em va passar un cordino per fer d'escaleta, però no va servir de res. Al final em va passar el seu vuit, una altra corda i la navalla. Vaig haver de tallar la corda que no sortia ni patràs d'aquell embolic i em vaig quedar penjant de l'altra corda... Buf!! Quin mal tràngol, però en vam poder sortir sense cap cop, que ja és molt.
Les parets del barranc són molt altes i tenen uns plegaments preciosos. Val la pena fer-lo, tot i l'accés i el retorn (20 minuts). Està tot molt ben assenyalat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada