dimarts, 5 de juny de 2007

LA VINI ÉS UNA SANTA

Dilluns 4 de Juny de 2007, Fornocal - Bigo, Andreu, Vida, Marià i el Q4 i el 307 i la Vini de conductora !

La nit no ha estat propicia, plovia a intervals i a quarts de set estava plovent i hem d’avortar la operació Mascún, el Marià no li agrada i s’arrossega per la tenda amb resignació. Mentre esmorzem pensem alternatives per fer el dia d’avui i no baixar tant d’hora. Ens costa però ja tenim barranc !!! el Fornocal. La guia diu que es fa en una hora d’accés, entre tres i quatre de descens i en 15-20 minuts de retorn, que amés, coincideix amb el que vàrem fer ahir, així que ja el coneixem.

En aquest barranc s’imposa la combinació de cotxes, abandonem el 307 al lloc on vàrem sortir ahir de l’altre barranc ple de bosses i amb el Q4 enfilem carretera amunt fins al pàrquing d’entrada. Al pàrquing de baix ens trobem un Terrano de la Guàrdia Civil i suposem que estan dins del barranc.

La guia diu que l’aproximació son 3 km a peu perquè hi ha una barrera, però al arribar, veiem que la barrera esta allí però que no hi ha cadenat, a més el mapa ensenya que des del pàrquing al que no es pot arribar en cotxe l’accés és immediat. El dilema es planteja ràpidament, dubtem si fer un tros mes en cotxe o no. I si quan tornem la barrera esta amb cadena? A més el cotxe de la Guàrdia Civil no es dona bon rotllo.

La resposta és la Laia, les bambes de barrancs que porta li fan mal i decideix que no farà el barranc. Així doncs amb el cotxe fem la pista que ens porta a l’entrada per fer l’accés immediat i ella se’n va amb el cotxe a la sortida. Ens vestim ràpidament al costat de l’altre cotxe de la Guàrdia Civil, ells també fan combinació de cotxes ;-) i busquem el camí d’accés. Un altre barranc sense ressenya i amb la nostra habitual orientació entrem al barranc pel mig fent un accés estrambòtic però que algú ja ha fet perquè està mig equipat. I entrem al barranc els quatre amb la jaqueta a la motxilla, i així serà fins al final del barranc encara que l’aigua està molt freda.

La gorja és estreta però molt bonica, no te res espectacular però és molt mantingut amb trossos molt estrets, desgrimpades curioses, algun saltet en mig d’una roca que no rellisca gens i una aigua gèlida que ens fa córrer en busca del sol que ens acompanya a trossos al barranc.

El dia passa i anem avançat al llarg del barranc, sense pressa però sense pausa i al cap d’unes dos hores llargues retornem al pont on sortim i ens trobem a la Guàrdia Civil, que no s’han adonat de la jugada, i la Laia.

Ens canviem, mengem alguna cosa i comencem a enfilar el llarg camí de retorn cap a Barcelona mentre ens perjurem que tornarem per repetir aquest barranc i treure’ns l’espina del Mascún algun dia. A més avui mirant la guia hem descobert mil i una possibilitats d’aquesta serra, llàstima que quedi tant lluny.

El retorn cap a casa ens descobreix la poca capacitat de pensar que tenen alguns. Des del Càmping rio Vero a Barbastre hi ha una súper carretera nova i ben asfaltada que ens sorprèn. Ens pensem que arribarem bastant d’hora a casa però l’estupidesa humana xoca amb les nostres ganes de dutxa. Encara que sembli increïble ningun gestor d’obres pensa en la gran quantitat de persones que treballen a Barcelona i que hauran aprofitat el pont per marxar i el camí de retorn es un rosari d’obres que ens atura mitra hora a raima i cosa d’una hora al voltant de Tàrrega. Un desastre, una targeta vermella pels que no pensen en això i pel pobre xaval que estava amb el pal de parar i avançar i no es fixava en el diferent volum de cotxes que hi havia en una banda i l’altre de la carretera.























Cap comentari: